De governs que descarrilen n'hi ha arreu i, de fet, la majoria en el decurs del seu mandat ho fan un cop o altre. A les Borges, però, en tenim un que s'hi ha lluït i hi excel·leix. Quan el nostre ajuntament va tenir l'acudit (perquè no es pot qualificar de cap altra manera) d'omplir el poble de carrils bici, la reacció majoritària va ser d'escepticisme, de comentaris irònics o simplement d'indiferència. Em consta que algun garriguenc d'aquests que gaudeixen criticant la capital (de vegades amb raó) s'hi va afegir comentant que, per si no n'hi havia ja prou amb els semàfors, que només fan nosa (tot i que si bé n'hi ha de sobrers altres són necessaris), ara, a més, calia sumar-hi els carrils bici dels dallonses.

Per la meva banda, i per tal de contrastar estadísticament fins a quin punt s'havia comès un nyap, em vaig proposar fer trenta-cinc observacions en dies de la setmana, horaris i mesos diferents per tal de comprovar quin ús es fa dels carrils bici. El resultat va ser: un dia hi vaig veure passar dues bicicletes que anaven juntes i la resta, cap. El balanç, doncs, només pot dur a la conclusió que ningú no els fa servir o, si ho voleu, que només els usa el 0,001 de la població. Aleshores, la pregunta pertinent és per què s'han malbaratat recursos públics, s'han eliminat places d'aparcament i s'ha reduït l'espai per a la resta del trànsit rodat (el que sí que fa servir la ciutadania) dificultant-ne la circulació? I encara s'hi hauria d'afegir: hi havia alguna necessitat objectiva, algun estudi de mobilitat rigorós, una experiència reeixida d'alguna població semblant o alguna demanda social multitudinària que avalés la implantació dels carrils bici? Que jo sàpiga no n'hi havia cap i constatar-ho em porta a preguntar-me, doncs, per què coi es va decidir cometre aquest nyap i llençar diners sense esma.

Com que no hi trobo cap resposta lògica, se m'acut que, quan no existeix cap projecte sòlid de ciutat, quan es governa a mercè del vent que bufa més fort i quan manca criteri, qualsevol ocurrència és bona per fer bullir l'olla política una estona i fer veure que es governa. Bé, també hi cap que existeixin poderoses raons desconegudes i, com que ara "el millor alcalde" que ha tingut les Borges, segons ha proclamat l'actual alcaldessa, ja ha dimitit, no explicar-nos-les, sigui ella mateixa qui ho faci atès que hem de suposar que les comparteix.

Si amb els carrils bici els nostres mandataris han descarrilat de valent, encara han descarrilat més amb l'erràtica i pèssima gestió sobre el futur de l'N-240. Un cop alliberat el peatge de l'A-2, s'ha comprovat que el desdoblament que reclamaven i encara reclamen era absolutament innecessari i implicava malbaratar cent milions d'euros i afectar una àmplia franja de sòl agrícola fèrtil o valuós mediambientalment. Un cop desaparegut el peatge i desviat el trànsit de camions cap a l'AP-2, el tram de l'N-240 que discorre pel nostre territori ha esdevingut una carretera de les millors, segura i amb una circulació fluida i pacífica.

Malgrat que semblava irracional i de país fatxenda voler que en un corredor de tot just 40 quilòmetres d'ample (la distància entre l'A-2 i l'AP-2) hi haguessin tres vies d'alta capacitat gairebé paral·leles, els mateixos que tracen carrils bici inútils s'han entossudit a duplicar els carrils de l'actual N-240, instal·lats a la vella economia que, en lloc d'aprofitar els minvants recursos públics (assetjats per un deute i un dèficit públics desbocats) per a necessitats més peremptòries, pretenen destinar-los a engreixar les constructores i a crear una xarxa de circulació pressupostàriament i ambientalment insostenible. I en aquest cas tampoc no hi ha cap estudi de mobilitat seriós, ni cap necessitat objectiva ni cap demanda social multitudinària que ho avali.