Ahir vaig passar per una llibreria que tenia un aparador molt llarg separat en diverses seccions. Només amb un cop d'ull es podia veure que estaven ordenades per diferents públics.  Els que més em van cridar l'atenció van ser els llampants i acolorits; sense ulleres m'hi vaig haver d'apropar per saber per si eren llibres infantils o cobertes cridaneres. Fos com fos, van fer el seu efecte, eren  efectivament llibres infantils però es trobaven molt a la vora de cobertes fosques amb títols abstractes i de moltes pàgines. Mirant-los bé era fàcil identificar quins eren per als pares i quins eren per als nens. Però el veritable reclam eren els colors, eren els llibres curts amb històries clares i fins i tot absurdes. Vivim en un món on no hi ha lloc per a les històries fàcils, sempre s'ha de tenir més coneixement, saber-ne més, com si cada llibre conegut llegit fos una medalla més al currículum. Però tothom necessita un espai per no entendre, per riure de l'absurd i plantar-nos davant una obra d'art i reconèixer que no, no l'entenem, i agafar un llibre infantil que il·lumini les mans, perquè això dona color a la vida.