El mot estiu durant l'any és una barreja de plans a l'aire, amics, aigua, postes de sol ataronjades i nits esbojarrades. Sembla que les vacances siguin un erm on poder traçar qualsevol aventura. Amb tot, quan hi soc, de cop i volta les hores s'escolen a les mans i saber aguantar les nits xafogoses d'estiu és un tot un repte. Caure al llit sense tenir el cos pesat del cansament acumulat és un gaudi que es converteix en un silenci mental que a vegades no sé com parar. Em capfico a destriar que és allò que vull fer per omplir les hores o de veritat em ve de gust fer, miro enrere i penso ostres!, potser és el que he fet durant els darrers mesos. Frenar de cop i volta deixa una mena de buit que es queda a darrere de la porta de casa esperant que tornis de fer aquells plans que havies imaginat. Recordo que he sentit en algun lloc la importància de disfrutar del pas de les hores sense cap afegitó i ara més que mai m'adono de la veracitat d'aquesta frase, perquè la companyia més important, difícil, pesada i alegre som nosaltres mateixos.