Tot sovint sentim entre sospirs la frase "altre cop a la rutina" després de les vacances, un cap de setmana o els esperats ponts que cauen en comptagotes. Tot i que la rutina pot caure com una llosa un xic pesant, ens fa partícips del nostre entorn. Les llambregades al carrer mentre les hores s'escolen davant la pantalla, les obres de la cantonada que molesten tant amb el brunzit de les màquines o el cop de cap amb el carter dels dimarts. Un grapat d'aquests instants passatgers ens fa dir aquesta casa l'he vist fer, o trobar a faltar el mig somriure del carter perquè ara hi ha una noia nova que amb prou feines veu les adreces. Els recorreguts que fem quotidianament creen el nostre paisatge, el nostre petit univers en què cada cos i objecte té la seva trajectòria. Cada dia ens el fem una mica més nostre i ens convertim una mica més seu i, quan ens n'anem, tenim aquell sentiment que anomenem melancolia.