Ben segur que quan en Sebastià Cuadrat Realp va fugir el 1939 de l'Albagès per no patir les seqüeles malignes de la Guerra Incivil espanyola ni la repressió infame i cruel que van endegar els vencedors, mai no va pensar que la seva neta, vuitanta després, hi tornaria per fundar una empresa lligada a la terra que tan estimava. Evelyne Cuadrat Teycheney, en sintonia amb el seu marit Patrick i la seva filla Caroline, ha retornat als orígens amb el sarró ple d'il·lusions, projectes i energia i amb la saviesa empresarial acumulada a Saint-Émilion, al cor de Bordeus, una de les regions vinícoles més reputades del món, on posseeixen un domaine adreçat a la producció de vins biodinàmics extraordinaris.

Cuadrat Valley, que és com han denominat el seu domini garriguenc de 90 hectàrees, pretén ser un santuari destinat a professar culte a la cultura mil·lenària de l'oli que ha afaiçonat totes les civilitzacions mediterrànies. Un edifici que poua de l'arquitectura orgànica i que, talment com les arrels dels oliverars, s'enterra, abraçant-lo, en el sol eixut i feréstec però capaç d'atorgar a les olives un caràcter organolèptic superb que no es pot suplantar, presideix un dels tossals que senyoregen sobre les parades abancalades d'oliveres centenàries. L'arquitecte Josep Maria Cuadrat Alventosa, cosí de l'Evelyne, ha sabut infondre a l'edifici l'esperit més genuïnament garriguenc i integrar-lo perfectament al paisatge, per tal que esdevingui un temple laic on puguem venerar la terra que ens proporciona el meravellós verge extra d'arbequina i adelitar-nos-hi.  

Veig l'Evelyne capaç d'oferir-nos amb els seus ulls refulgents, que no estan contaminats pels nostres prejudicis, una mirada diferent i agosarada sobre el nostre territori i el seu caràcter irreductible, per tal de descobrir-hi i explotar-hi un potencial que de vegades els autòctons no sabem copsar. També la veig capaç de fer-nos una transfusió de l'esperit empresarial i les tècniques de producció i de comercialització dels llegendaris agricultors de Bordeus, que han aconseguit atorgar als seus productes un valor afegit admirable i una qualitat excepcional reconeguda internacionalment.

En un territori com el nostre, sovint encongit per una mena de pessimisme i resignació crònics que escapcen moltes iniciatives, l'empenta, l'optimisme i la confiança en el futur de la família Cuadrat Teycheney pot constituir, per emulació, un exemple que esperoni els dubitatius a arriscar-se. El seu Elixir i l'Oli bio reserva familiar, que és com s'anomenen els preuats olis que elaboren en un molí amb vocació de ser un dels més innovadors del món, segur que faran tronar i ploure. Sempre hi ha qui veu oportunitats on altres només  detecten inconvenients i de vegades cal algú una mica visionari per tal que desvetlli allò que resta amagat i que a la majoria els costa de percebre, aclaparats per les rutines i el fatalisme.

Cuadrat Valley podria semblar una inversió agosarada que emergeix en solitari, potser fruit d'una rampellada, però que constitueix, al capdavall, una excepció sense parió. Ara bé, si el vinculem a altres projectes lligats a la producció agrícola i impulsats per empresaris forans amb talent i empenta, que els darrers anys s'han implantat amb força a les Garrigues, aleshores podrem concebre'l des d'una altra perspectiva. En el mateix Albagés la família Pons, més avall el Grup Torres o als peus de la  Serra de la Llena els cellers Cusiné i Mas Blanch i Jové, han endegat iniciatives empresarials que tenen molt en comú amb Cuadrat Valley. Hi comparteixen l'aposta per la qualitat i l'excel·lència recolzats en els valors genuïns i patrimonials del terrer, que els serveixen de marc per singularitzar-se i fer marca. Per tant, no som davant ja d'un conjunt d'iniciatives empresarials similars que han triat les Garrigues per impulsar-hi projectes innovadors i ambiciosos? A parer meu sí que hi som i auguro que, si gestionem bé el territori, no seran pas els darrers.

Atès aquest fenomen, jo em pregunto si els seus promotors haurien gosat emplaçar-hi els seus molins i els seus cellers si a la vora haguessin tingut un abocador de residus industrials com el que pretenien fer a Juncosa o una planta de triatge i combustió de residus urbans, com la que alguns volen obrir a Juneda. Hi haurien adquirit les seves finques si haguessin topat amb parcs fotovoltaics escampats trossejant-les i dificultant les concentracions de parcel·les? Jo no tinc cap dubte sobre què haurien fet si, en lloc d'un territori preservat i verge que pot oferir al vi i a l'oli un valor afegit intangible però valuosíssim, n'haguessin trobat un de malmès per instal·lacions impròpies de l'activitat agrària i alienes a la seva naturalesa econòmica. Perseverar per enaltir els valors autèntics i genuïns que configuren un paisatge secular, una tradició agrícola poderosa i una arquitectura popular, acostuma a tenir recompensa si bé sovint resulta ingrat. Perquè sempre hi ha qui, imbuït del curt termini i arrossegat pel capital especulatiu, no sap mirar més enllà dels seus interessos mesquins i miops.