En llegir les paraules dona i art segur que ens apareixen tota mena d'imatges a la ment. Estàtues, quadres, sumptuosos abillaments i rostres angelicals. Estic ben segura, però, que la gran majoria d'aquestes obres que formen part d'aquest abstracte imaginari comú són pintades per homes. Fins i tot usant els dos mots junts ens sorgeixen productes de la representació de la figura femenina i no pas de la seva producció. La figura femenina, que juga un rol d'objecte i no de subjecte, és el fruit de segles sembrant un rol femení definit com a reclòs, serè, dolç.

Recordar que els rols es juguen i no ens defineixen és la clau per entendre la importància de subratllar les obres de dones al llarg de la història recent i llunyana, local o global, de dones famoses per tot al món o al nostre poble. A voltes ens podem preguntar per què tot sovint en les exposicions o presentacions hi ha apartada o ressaltada l'obra d'alguna artista. I és que encara ens manca molta feina per fer i una forma d'educar el nostre propi pensament és conèixer la producció d'aquelles dones que van tenir veu però no reconeixement. Perquè no solament cal redreçar la memòria sinó fer un ras i curt perquè es puguin traçar nous camins.