Fa uns dies em vaig trobar la filla dels veïns, ens coneixem perquè els seus pares m'havien demanat un cop de mà amb els estudis. Per tant, inevitablement sempre que ens trobem sorgeixen a la breu conversa. Aquesta volta li vaig preguntar què pensava fer després de l'ESO, em contestà que aniria a fer un cicle a prop perquè, clar, totes les altres opcions quedaven molt lluny i vaig pensar en la meva pròpia tria després de l'ESO i batxillerat i com les opcions fora de l'abast ni tan sols es pensaren. Hi ha molts factors fantasmes que entren en joc i que tracen un camí.

Si bé la idea col·lectiva que la universitat garanteix una posició estable s'ha esmicolat, sí que continua tenint pes social en el reconeixement dels altres tenir cert títol. Però tot i la realitat de les limitacions de la nostra situació, pesa arreu el lema "tot ho pots aconseguir, només depèn de tu". Però el nostre èxit social també depèn dels quilòmetres que ens separen de la feina, de l'Institut, de quan s'ha d'estalviar per poder anar a la universitat o quan s'ha de sacrificar per fer un cicle o les llambregades al correu pendent d'oportunitats laborals.