Opinió
Miquel Àngel Estradé

Miquel Àngel Estradé

No podrien afegir-s’hi?

De forma recurrent la nostra pagesia clama indignada perquè allò que els paguen per la fruita i les hortalisses que produeixen té molt poc a veure amb el preu que finalment ho acaben venent les grans superfícies. Els mateixos pagesos o els mitjans de comunicació que es fan ressò d'aquest diferencial de preus, ens ofereixen exemples de com el preu que cobra el pagès es multiplica, per no sé quants cops, quan arriba a mans dels consumidors d'una forma que, si més no pels profans, sembla escandalosa. Aleshores, sorgeixen tota mena de comentaris, generalment a favor dels productors, expressant incredulitat o indignació o exigint mesures per corregir-ho.

El cert, però, és que passen els anys, les queixes persisteixen i la societat es pregunta què pot fer-hi, perquè d'una banda creu que els pagesos tenen raó i de l'altra li sembla que potser podria comprar a preus més accessibles. L'administració, per la seva part, reacciona oferint-se a informar millor sobre com es formen els preus en el decurs de la cadena comercial o apostant per incentivar la concentració de l'oferta (en mans de milers de productors) per tal de plantar cara a la demanda (majoritàriament en mans de set o vuit grans grups) que pot imposar les seves condicions i preus. 

Jo no tinc cap recepta màgica per resoldre el problema (què més voldria!) i malament rai si estigués a l'abast d'algú com jo poder-ho fer, perquè voldria dir que els màxims responsables de trobar-hi solucions son molt poc resolutius o els manca coneixements i imaginació. Soc conscient, també, que hi ha tot de dificultats que no deuen ser pas fàcils de vèncer i que no ve a tomb tractar en aquest text. Ara bé, em permeto, si més no, preguntar si la pagesia i l'administració no s'han plantejat mai si allò que ha fet el sector càrnic no seria viable traslladar-ho al sector fruiter i hortícola. Em refereixo a si allò que ha fet concretament la Corporació Alimentària de Guissona, amb la seva xarxa de botigues presents arreu i amb uns preus imbatibles, no podria ser un model a imitar. És més, aprofitant que la xarxa comercial de Guissona ja està constituïda i compta amb centenars de locals i un públic consolidat, tant costaria afegir-hi una secció de fruites i hortalisses dels productors catalans? Es a dir, no seria factible concentrar l'oferta en una gran entitat, cooperativa o d'altra mena, que compartís (o mitjançant altres fórmules) amb la societat que posseeix la xarxa de botigues els costos i els beneficis de la venda dels productes agraris.

Em sembla evident les sinèrgies que s'establirien entre ambdues societats i l'increment de facturació que podria assolir la xarxa d'establiments sense haver d'afrontar grans inversions, perquè només caldria ampliar la secció de fruites i verdures. Una operació de concentració d'aquesta mena atorgaria a la Corporació Alimentària Guissona una representativitat, pel que fa a producció i comercialització, davant del consumidor català que crec que la beneficiaria en tots els ordres. En definitiva, doncs, proposo de sumar esforços, emular estratègies empresarials reeixides i aprofitar el desplegament ja fet en el sector càrnic, per tal que els pagesos puguin participar directament de la plusvàlua que s'obté del seu producte de forma íntegra al llarg de tota la cadena de valor. Sumar-se a allò que ja funciona bé i aprofitar les inversions ja fetes, sempre acostuma a multiplicar els beneficis perquè optimitza els resultats.

Evidentment la iniciativa, per prosperar de debò, hauria de sorgir del propi sector fruiter i hortícola i la Corporació Alimentària, un cop feta la concentració de la producció, hi hauria d'accedir. Ara bé, la Generalitat, si hi cregués i ho considerés viable, caldria que s'oferís a engreixar els mecanismes que poden fer que una operació d'aquesta complexitat, que segur que sobrepassen els entrebancs que jo puc intuir, arribi a bon port. Tots som conscients que de vegades amb una simple espurna n'hi ha prou per estendre un foc, però ningú gosa fer el primer pas. En tot cas, si no toco ni quarts ni hores com es diu d'algú que desconeix la complexitat d'allò que proposa, només demano al lector que sigui benèvol i hi vegi l'opinió d'algú preocupat per la reducció dramàtica d'explotacions agràries i pels planys dels pagesos que observa al seu entorn.