Durant la fira de l'oli de Maials em van informar sobre una discòrdia recent que s'escampa entre les nostres cooperatives. El motiu? El preu de l'oli. Pel que tinc entès, fins fa poc la DOP acordava un preu mínim conjunt per a la garrafa d'oli. Això ens donava força al mercat, una unitat que parlava de territori. Però amb la normativa de competència, aquesta pràctica ha quedat al passat. Ara, cada cooperativa marca el seu preu. I aquí comença el temporal.

Algunes cooperatives, com la de Maials, han optat per abaixar el preu, mentre que d'altres, sovint les més petites, han decidit mantenir-lo. El resultat? Un cert desconcert entre els consumidors i, sobretot, tensions internes. Hi ha qui defensa que "anar tots a una" ens protegeix, però també qui creu que aquesta llibertat és saludable.

Certament, acordar preus té avantatges. Transmet estabilitat, evita guerres internes i assegura una imatge conjunta forta. Però no podem ignorar els avantatges del lliure mercat. La diversitat de preus permet a cada cooperativa adaptar-se a la seva realitat, buscar nous mercats i, fins i tot, experimentar amb noves estratègies, i impulsar la innovació. 

Com a les oliveres que ens han vist créixer, la força està en les arrels comunes, però cada branca ha de créixer lliure i trobar la seva llum. En un moment de reptes globals per al sector oleícola, des de les Garrigues hauríem d'intentar posar l'oli, literalment, sobre l'amanida i no al foc.