Juneda, el projecte de la Nova Tracjusa promet canviar gas natural per gas obtingut de residus per assecar purins. Un model que desperta opinions encreuades: uns hi veuen una oportunitat per avançar cap a la sostenibilitat, d'altres hi detecten riscos per a la salut i el medi ambient. No em pertoca jutjar el projecte, però sí reflexionar sobre una cosa que em preocupa: les incoherències que arrosseguem com a societat.

Volem protegir el territori, però no deixem el cotxe ni per anar al bar. Ens queixem dels residus, però ens oposem a la recollida porta a porta perquè ens obliga a separar millor. Ens omplim la boca parlant d'economia circular, però seguim fregint amb oli de gira-sol mentre produïm un verge extra que no sabem posar en valor.

Aquest fenomen té nom: moviment NIMBY (Not In My Back Yard - No al meu pati de darrere). Acceptem la necessitat de solucions globals, però les rebutgem quan afecten el nostre entorn més proper. Exigim energia neta, però no volem aerogeneradors. Defensem la sostenibilitat, però no ens agraden els parcs solars.

Si volem un futur per als nostres pobles, cal menys discursos i més coherència. Potser el problema no és al "pati del darrere", sinó a com vivim dins casa nostra. I, qui sap, potser també a com fregim les croquetes.