Els lectors ja em disculparan per tornar a referir-me al conflicte entre els promotors de Tracjusa i una part de la ciutadania garriguenca. N'he parlat ja uns quants cops, però crec que quan l'opinió pública segueix interessada en una qüestió és normal que l'opinió publicada també se n'ocupi.
Avui no entraré a analitzar la controvèrsia al voltant del model de comarca que implica gasificar ingents quantitats de residus sòlids recuperats generats en altres territoris i convertits en combustible, per tal de tractar els residus ramaders del nostre, perquè s'ha de reconèixer que poc o molt grinyola. Ara bé, sí que vull referir-me al foc creuat argumental entre els promotors de la planta i el sistema de gasificació que volen implantar i els de la plataforma ciutadana que s'hi oposa. Els favorables a la gasificació al·leguen que el combustible que empraran s'ha obtingut després d'un procés curós de triatge per tal que no contingui elements contaminants perillosos i la seva utilització no empesti la comarca. Així mateix, asseguren que el gas natural que s'ha emprat fins ara emet unes emissions en forma de diòxid de carboni més perilloses que les derivades del combustible sòlid recuperat (CSR) que ells pretenen usar.
Per la seva banda, la plataforma opositora, que vol vetllar per la salut de la gent i la qualitat dels aliments produïts al territori, assegura que això no és cert. Afirmen que el combustible que volen emprar per a la gasificació conté una gran quantitat de plàstics esmicolats, entre altres substàncies contaminants, i que emetrà dioxines i furans molt més perjudicials que el CO2 del gas natural.
És evident que ambdues parts no poden tenir raó alhora i que si una està proporcionant-nos informació fefaent l'altra costa de creure que també ho estigui fent. A parer meu, hi ha una manera de tenir dades certes i esbrinar quina informació de les dues és certa per tal que tothom, perquè entenc que tant els ramaders com la resta de ciutadans no volen causar cap dany a la salut de la població ni perjudicar la producció d'aliments de qualitat, sàpiga a què atenir-se i el debat s'ajusti a dades objectives i a arguments verificables. Quina és la meva proposta per racionalitzar el debat i disposar de raons de pes contrastades? Doncs recórrer a una autoritat tècnica i científica imparcial i independent que emeti un informe exhaustiu sobre el potencial contaminant d'aquest combustible integrat per residus recuperats i transformats i el compari amb el de les emissions provocades per la combustió de gas natural.
A Catalunya tenim centres públics i privats capaços de fer-ho des d'una visió multidisciplinària i amb prou solvència científica i prestigi social per tal de poder refiar-nos-en. D'altra banda, no crec que els costos de recollir mostres aleatòries d'aquest combustible polèmic i sotmetre-les a una anàlisi rigorosa i exhaustiva no estigui a l'abast de les administracions locals de la comarca, que són les primeres interessades, a parer meu, a contribuir a posseir i difondre dades i informes que ajudin a prendre les decisions més adients per preservar el bé comú. Lògicament, els promotors de la planta haurien d'avenir-se a facilitar la recollida de les mostres sense interferències i la plataforma opositora també hauria de comprometre's a atorgar als resultats de les anàlisis, el caràcter d'element referencial a l'hora de fixar la seva posició.
Desconec si la proposta rebrà una bona acollida i tampoc no estic qualificat per afirmar que sigui del tot idònia tècnicament ni que la seva implementació pugui resoldre plenament el conflicte. Ara bé, si algú en té de més adients o fàcils de posar en pràctica potser és el moment que les exposi sense reserves, perquè si podem substituir les acusacions mútues i la crispació social per arguments i raons tècniques i científiques contrastades, crec que tots plegats hi sortirem guanyant.