Finalment la gent de Bildu s’ha sortit amb la seva i les seves llistes electorals seran vàlides per a les eleccions municipals. És una bona notícia? No ho és? No sóc qui per jutjar-ho, primer perquè no sóc basc ni tinc prou proximitat amb Euskadi per formar-me una opinió raonada de si els seus membres tenen vinculació amb ETA o no. I segon, i més important, perquè no és un tema que hagi d’estar en boca de la gent del carrer. Per això hi ha la justícia, per il·luminar-nos a tots amb la força inqüestionable de la llei i deixar que el poble baix dediquem les converses de bar a discutir si el gol d’Higuaín del Barça-Madrid era vàlid o no. Així és com haurien de ser les coses. El problema i la verdadera mala notícia arriben quan resulta que Bildu pot anar a les eleccions perquè el Tribunal Constitucional –sí home, el de l’Estatut– ha declarat legal una formació política que el Tribunal Suprem havia declarat il·legal. En altres paraules, la llei no és aquell far inqüestionable que us comentava més amunt, sinó una plastilina –o un blandiblup, més fastigoset– a la qual jutges, polítics i poderosos en general poden donar la forma que més els convé segons el moment –un fet que ara es confirma, però que els catalans ja veníem sospitant retallada de l’Estatut ençà. Ara l’aplicació de la llei és un mirall de diverses cares, un motiu per a la polèmica, com un gol d’Higuaín o un penal qualsevol a Villa. Només que amb el futbol passem l’estona i amb la justícia cada dia es decideixen els destins de milers de persones en un fatídic ser o no ser (a la presó). El violador de l’Eixample és culpable? Ep, parlem-ne. Potser només va tenir la mala sort de no ser jutjat pel tribunal adequat. O potser Bin Laden no hauria acabat fent submarinisme pòstum si se n’hagués fet càrrec la justícia espanyola. Cal revisar a fons el sistema judicial per evitar aquestes ambigüitats absurdes. Mentrestant, aquí deixo escrit davant de notari que, si mai se m’acusa de res, em demano de jutge Iturralde González.