La setmana que ve decidim com serà la nostra comarca. Hi ha eleccions municipals i triem qui ha de governar el nostre poble. Al marge de partits i ideologies, i sobretot tenint en compte la capacitat i les propostes de les persones que hi ha al capdavant de les candidatures que es presenten, decidim com serà la gestió dels ajuntaments, que són les administracions més properes al ciutadà i que gestionen temes tan quotidians com la piscina, la concessió del bar del poble o l’aigua.

Els grans partits intenten, a nivell nacional, donar contingut ideològic a les seves campanyes. Els d’esquerres intenten que les municipals es converteixin en una esmena a la totalitat contra les retallades. En la mala situació econòmica de la Generalitat hi tenen molt a veure (i també, tot sigui dit, en la millora de les prestacions socials i les infraestructures aquests darrers anys), però ara intenten que els ajustos siguin percebuts com una perdigonada sense solta ni volta que té com a excusa la situació econòmica per desballestar l’estat del benestar. I des del Govern, CiU intenta encarar la campanya cap a la dependència del PSC envers el PSOE i posar l’accent en l’ofensiva anticatalana de Zapatero amb l’objectiu d’acumular forces i mobilitzar el seu electorat tradicional.

Però aquestes són unes derivades que poden servir a les ciutats, on els votants es mouen més per paràmetres ideològics, estrictament polítics. Aquí, a les Garrigues, el debat supramunicipal també hi és i va per un altre camí. El que hi ha en joc és el Consell Comarcal i, per tant, el model de comarca. Alguns partits encara no s’han posicionat clarament sobre què pensen de les oportunitats i les exigències de l’oliturisme, dels parcs eòlics o de si donen suport a la creació del Parc Natural de la Serra de Prades, que enganxa també la Serra de la Llena.

En els darrers anys, el Consell Comarcal ha centrat els esforços en aconseguir que les Garrigues deixin de ser, per les seves comunicacions i la seva geografia, una comarca ideal per instal•lar-hi parcs eòlics, horts solars o polígons logístics a preu regalat. S’ha tendit més a posar en valor el patrimoni i tot allò relacionat amb l’oli, però ha faltat implicació dels ajuntaments, siguin del color que siguin, i del sector. El camí és, sens dubte, més difícil perquè està allunyat del model de diner fàcil (a les Garrigues mai ha passat de ser un ‘model’ sense resultats, tinguem-ho en compte) dels polígons i la construcció, que és el que en els darrers anys ha fet fallida amb la crisi econòmica. És el que, a la nostra comarca, hi ha en joc.