A què juga la joventut garriguenca d’entre 10 i 20 anys? I fins als 30? Tenen una associació i un local propis a cada poble? Quines activitats organitzen, a part de discomòbils i festes? Cada quan es troben?

Tinc un fill de disset anys, nascut a Cervià, que com molts garriguencs ha fet una bona part dels seus estudis a les Borges Blanques. Però, de moment, els locals i activitats que conec d’associacions juvenils actives es concentren a Lleida i a Mollerussa, en el cas de les Terres de Ponent, i a Barcelona i als seus voltants, pel que fa a la resta de Catalunya. De Lleida tinc notícia de les activitats de l’Associació de Rol Tramuntana, l’Associació Àlea i Lleida-Hobby. De Mollerussa, el local anomenat Ragnarok.Segur que n’hi ha d’altres, però com està la cosa a les Garrigues?

Estic pensant en activitats lúdiques presencials, organitzades o realitzades en els locals juvenils de cada poble o sobre el terreny. Els jocs en línia, els xats, els animes japonesos representen una altra dimensió. Una dimensió universal que per al jovent d’avui és tan corrent com ho era fa cinquanta anys la plaça i el carrer. La d’avui és una generació virtualment cosmopolita, tenen amics internautes de Sud-amèrica, de Galícia o del Japó. Notem de passada que fan servir més aviat el castellà que no pas l’anglès o el català per fer colles d’amics al món virtual.

Però per viure i créixer arrelats necessiten també una colla d’amics i amigues de carn i ossos, per passejar junts o per barallar-se, per abraçar-se o per saludar-se xocant la mà... O per organitzar activitats lúdiques compartides presencials. Això els atansa més a la vida real, a les persones reals: quan discuteixen o s’emocionen saben qui tenen al davant, en perceben totes les reaccions.

Què me’n dieu, dels jocs de cartes com Magic, WOW, Dragon Ball o Pokémon? I de jocs com el Warhammer, tan semblant (i tan diferent) de les guerres amb fortins entre americans i indis dels vells temps? I dels jocs de rol en viu? No hi trobem una semblança amb les guerres organitzades que fèiem de petits pel carrer o als afores entre diferents colles del poble?

Imitàvem les pel·lícules, sobretot les de l’oest. Llegíem i imitàvem el Capitán Trueno, el Guerrero del Antifaz, i les nenes la Sissi o la Lily. Ara la jovenalla segueix les sèries japoneses per Internet, amb subtítols, i en devoren els còmics corresponents, començant per l’última pàgina.

A què juga i què imita, doncs, la joventut garriguenca en el camp de les activitats en colla, sobre el terreny, als anys deu del segle XXI?