Celebro que a les places d’algunes de les festes majors garriguenques encara s’hi puguin trobar joves ballant valsos i pasdobles. Com abans. Tot i que ara ni l’ordre dels balls determina un bon festeig, ni cal allargar-se als pobles a cop de pedal. Almatret, on encara s’hi pot veure el ball del fanalet –si no han canviat les coses– i Llardecans, on el nivell dels joves balladors de la plaça és notable. Són exemple d’aquesta raresa, sobretot si ho comparem amb el que passa a d’altres comarques. D’aquí a uns anys el ball deixarà d’existir i, en conseqüència, desapareixeran dos dels motius ancestrals de qualsevol festa major: l’acte de mudar-se (engalanar-se) i el ball. Si desapareix el ball, desapareixeran les orquestres. Què és una festa major sense La Maravella o La Volcán? Suposo que les coses canvien. Que la programació caldrà adequar-la als gustos dels que no sabem ballar gaire o gens. I serà estrany. Potser estaria bé que algun poble recuperés l’esperit d’abans i convidés els homes dels pobles del voltant a venir-hi a cavall d’una bicicleta. Clenxinats. Ben afaitats, perfumats i amb les millors gales. Per allò de la no exclusió de gèneres, hauríem d’adaptar una versió femenina del tema; ja la trobaríem. Llavors les pubilles quedarien a una banda i, amb les primeres notes de l’orquestra, s’encetaria el mercadeig de balls. Caldria que algú expliqués quan i on es rematava la feina, perquè és un tema que sempre queda a l’aire o dissimulat entre rialletes quan t’ho expliquen. Des d’aquí animo algun dels lectors del SomGarrigues que faci arribar una carta explicant el ritual dels balls d’abans. I sigui amb la música i els ritmes que sigui, que comenci la festa.