Com que la crisi no s’acaba (si de cas la cosa va a pitjor perquè això del capitalisme ni s’ha refós ni té ganes de fer-ho), els polítics es posen nerviosos i cauen en la temptació populista. I una de les proclames que més èxit sol tenir és la d’aprimar l’Administració, ja sigui dissolent organismes o, com en el cas dels mitjans públics, reduint-ne els mecanismes de control polític (o el que és el mateix, democràtic).

L’aprimament de l’Administració acaba sent l’excusa ideal per desregular i donar barra lliure als que no volen normes. Molts asseguren, severs, que cal reduir de forma dràstica el nombre de municipis, però a les Garrigues tots sabem que els nostres ajuntaments, els 33, fan una feina necessària que, segurament, no es faria igual des d’un altre nucli de població. I un poble sense escola i sense ajuntament, en fi…

Una altra cosa és que calgui mancomunar serveis o que els consells comarcals, com a organismes de representació política, no tinguin sentit. Si de cas, haurien de ser consells d’alcaldes dedicats a compartir recursos per donar un servei més eficaç als veïns i no el refugi de regidors de l’oposició als que el seu partit vol donar un premi de consolació.

El que sobra a l’Administració són duplicitats i, a casa nostra, aquestes són entre les diputacions i els consells comarcals i la Generalitat. En aquest context tindria sentit l’ordenació del país en set o vuit vegueries, que ja està prevista per llei i a l’Estatut. La Generalitat ja està desplegada en vegueries. No tindria, doncs, tota la lògica reformular els consells i fer-ne consells d’alcaldes i dissoldre les diputacions?