El proper dia 20 de novembre hi ha eleccions generals espanyoles. Totes les enquestes indiquen que hi haurà un canvi de govern i que el PP, que fins i tot podria passar per davant de CiU a Catalunya tant en vots com en escons, obtindrà una clara majoria absoluta. Avui són pocs els catalans que recorden el que van ser els vuit anys del PP a la Moncloa, entre 1996 i 2004, especialment els quatre darrers. Van ser uns anys de privatitzacions de grans empreses públiques, d’inflar la bombolla immobiliària sense manies i d’intentar ‘tancar’ l’Estat de les autonomies tot negant la pluralitat de l’Estat. Ara, l’economia i els errors de Zapatero, que es va desentendre de les polítiques d’esquerra en assumir els mandats d’una Unió Europea governada pels conservadors Angela Merkel i Nicolas Sarkozy, marquen la pauta. Són mals temps per a les esquerres i, sobretot, per als governs. Si no, que ho preguntin a Obama, a Berlusconi o als mateixos Sarkozy i Merkel, que compta les eleccions regionals per derrotes. L’esquerra espanyola, i també la catalana, que ha estat foragitada de les institucions amb una velocitat sorprenent per CiU, ha comès l’error de voler fer polítiques socials progressistes recolzada en una política econòmica com a mínim liberal. Es van impulsar mesures populistes (com ara el xec nadó o les deduccions a l’IRPF) i altres socialment avançades (com la Llei de la dependència) sense intervenir en els mercats per a regular-los, renunciant a la palanca de control de la pressió fiscal i reduint-la i deixant fer la bombolla immobiliària (l’orquestra del Titanic no ha parat de tocar fins que s’ha enfonsat el vaixell). I això ha acabat políticament amb Zapatero i sembla que arrossegarà el PSOE a l’abisme. Rajoy ho tindrà fàcil. I no cal fer-se massa il·lusions. Amb un excel·lent resultat a Catalunya com el que obtindrà el seu partit, difícilment s’asseurà a negociar pactes fiscals en què no creu o tindrà una política de sensibilitat i mà estesa en reivindicacions en matèria de llengua o autogovern. Tornem-hi que no ha estat res i vénen revolts.