Reportatge

L’eficiència de la construcció artesana, la gran oblidada

Ventilació, aïllament tèrmic, confort visual, resistència i durabilitat. Aquestes són algunes de les virtuts no sols de les tècniques artesanes de fusters ebenistes, paletes, ferrers i picapedrers, sinó també de materials nobles com la fusta massissa, la pedra i la calç. Gairebé tot plegat ha quedat relegat en l'oblit i un sector de professionals vol recuperar-ho no sols per a la construcció rural, sinó també per als edificis urbans. 

Albert González

Comparteix

Fa uns mesos va presentar-se a Ponent l'Associació de Professionals i Amics de la Construcció Artesanal Tradicional (PACAT), una entitat que ja està integrada per gairebé trenta persones, entre les quals hi ha paletes, fusters, ferrers, picapedrers, arquitectes o professors. Volen promoure i divulgar la construcció artesanal, entesa com la que utilitza materials nobles (pedra, fusta, calç) i tècniques que ja empraven els avantpassats i es transmeten generacionalment. 

Es tracta de mètodes i materials que, amb el pas del temps i la imposició de nous corrents constructius, han anat quedant en l'oblit. Actualment, aquests mètodes s'apliquen sobretot en rehabilitació de construccions antigues, però un dels propòsits de l'entitat és integrar-los també en la construcció moderna, fins i tot a les ciutats, on molts d'aquests materials s'han deixat de fer servir. Molt pocs constructors i, sobretot, poquíssims clients saben que la metodologia tradicional i els materials nobles ofereixen interessants propietats energètiques, de perdurabilitat i sostenibilitat ambiental. 

Aquesta entitat assumeix una missió pedagògica i social, encoratjant la formació de nous mestres i aprenents, i donant-los un paper actiu en la preservació d'aquesta herència ancestral. "L'artesania, més enllà de ser un conjunt de coneixements tècnics, és un testimoni de creativitat, manualitat i art, que ofereix noves oportunitats i perspectives per a la joventut en un món cada vegada més dominat per la tecnologia", reivindiquen els membres de la PACAT.

L'entitat vol fer valdre la figura del mestre artesà i de l'aprenent en els oficis, vincular l'artesania al territori "com a tret diferencial i necessari" i establir la sostenibilitat i el compromís ambientals com a característiques inherents de l'activitat artesanal. Tot i haver sorgit de les Garrigues (i, en part, de la Conca de Barberà), la voluntat és expandir-se territorialment i atreure professionals d'oficis relacionats o gent interessada en la matèria.

Exemples d'eficiència
Possiblement per unes raons de mercat, la majoria dels constructors prefereixen materials prefabricats, en lloc d'apostar pels nobles.

Un exemple molt clar el tenim amb les bigues. Siguin de formigó o de làmines de fusta rectangular, ningú pensa que els troncs d'avet, que són igual d'assequibles i resistents que els primers, poden aportar les mateixes funcions, a més de donar un caliu molt més marcat als sostres de les cases. Al tractar-se d'un material viu, aquestes bigues van transformant-se amb el pas del temps. Un dels trets més visibles són petites vetes i esquerdes que van apareixent sobre la fusta, un senyal inesborrable de vida que garanteix la mateixa resistència. I és que un dels grans atractius de la construcció tradicional és el confort visual que aporten els seus materials. Són més agradables a la vista. 

Un altre avantatge es troba en l'ús de la calç per rejuntar pedres a les parets. Més permeable que el formigó, la calç evita la concentració de les humitats i, sorprenentment, es va tornant molt més dura amb el pas dels anys.
Una de les grans diferències entre les construccions mOdernes i tradicionals és que, mentre abans es pensava molt en la transpirabilitat dels materials (com la calç, el guix i l'argila), avui en dia es construeix sempre sota el concepte de l'hermetisme i la impermeabilitat. "Es pensa a deixar-ho tot ben segellat", lamenta el constructor Jordi Carulla, que és a la vegada president de la PACAT. Tancaments d'alumini i l'ús del ciment i el formigó acaben buscant el màxim aïllament, en nom de la reivindicada eficiència energètica, oblidant que la ventilació també és important. 

Per una construcció única i original
"Ens adeqüem als nous temps i a les normatives imperants i sempre fem cas als gustos dels nostres clients", adverteix Jordi Carulla, que assumeix que alguns d'aquests clients prefereixen una combinació de la construcció tradicional amb la convencional. Però el que es reivindica des de la PACAT és que calen edificacions més autèntiques, fugir de les modes i els convencionalismes i deixar que els mestres artesans imprimeixin sobre les construccions el seu art perquè els edificis acabin sent únics i originals.

De fet, les modes canviants no han fet més que crear una barreja desordenada de construccions difícils de combinar en el paisatge urbà. "Reivindiquem l'ús dels materials autòctons de cada territori", afegeix Carulla.
Els constructors tradicionals admeten que seguir els seus mètodes encareix una edificació, força més que la moderna. Això és cert d'una forma relativa, perquè el temps d'amortització és molt més llarg quan s'utilitzen materials nobles que no perduren tan aviat en el temps. Molt pocs saben que la utilització de la pedra natural, per exemple, pot abaratir substancialment l'ús de l'aire condicionat durant l'estiu i, fins i tot, la calefacció a l'hivern. 

"A més, és una qüestió de mercats", afegeix Carulla, "com més demanda hi hagi d'aquest tipus de materials, creixerà el nombre de distribuïdors i més ajustaran els seus preus".

Ambició educativa
Un dels grans drames de la construcció tradicional és, com a molts sectors, la manca de relleu generacional. Avui en dia, molts joves escullen professions mecanitzades i les noves tecnologies. Fins i tot, la PACAT lamenta que molts professionals segueixen models erronis de la construcció que circulen per les xarxes.

Per aquest motiu, la PACAT té una voluntat educativa. Mitjançant tallers, cursos i intercanvis de coneixements, l'associació fomenta la formació i el desenvolupament d'habilitats en aquest àmbit, però desitja anar més enllà. Per això pretén iniciar negociacions amb el departament d'Educació per tal d'incloure la metodologia tradicional dins l'ensenyament reglat.

“Formar part del procés ha estat un regal”

Toni Manzano i la seva parella Montse Torra van embarcar-se en la rehabilitació de dues cases contigües del carrer Calvari de Vinaixa. L'edifici va quedar llest l'estiu de 2023, després d'un any i mig d'obres, seguint majoritàriament les tècniques de construcció més tradicionals. Pedra, calç i fusta són els materials més utilitzats en una obra que ha estat tota una descoberta per a Toni Manzano. "Jo era totalment neòfit en aquest àmbit de la construcció i vaig agrair que em donessin totes les opcions i pogués escollir lliurement amb tota la informació sobre la taula", explica Manzano, d'origen madrileny. 
El client assegura que ha estat tan valuós el resultat final com el procés constructiu. "He rebut una docència impagable", assegura. "He viscut tot el procés costat per costat amb els constructors i això ha estat un regal", afegeix.
"Quan parles amb els artesans de tota la vida i els veus treballant, acabes descobrint meravelles que no tenen preu", indica Manzano. Casa seva té la particularitat que comparteix paret amb l'església de Sant Joan Baptista de Vinaixa. En diverses dependències de la seva llar es poden descobrir detalls i signatures dels antics picapedrers que van ajudar a construir el temple, una obra del segle XIV i declarada bé cultural d'interès nacional.
  FOTO: A.G.