El 25 de juliol del 1992, a l'Estadi Olímpic de Montjuïc, l'atleta paralímpic Antonio Rebollo va protagonitzar la famosa escena de l'arc i el peveter. Era la inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona, que al llarg dels següents 15 dies aplegarien 9.300 esportistes de tot el món i revolucionarien la ciutat. Abans d'arribar al peveter, però, la flama havia fet un llarg recorregut per la Península, iniciat al port d'Empúries el 13 de juny, procedent de Grècia. I just una setmana després, el 20 de juny, passava per les Garrigues, resseguint la carretera N-240.

Va entrar per Tarrés, va passar per Vinaixa, les Borges i va sortir per Juneda, per seguir en direcció Lleida. Era l'última etapa d'un recorregut que, després, ja s'endinsava durant quasi un mes per terres espanyoles, fins a retornar a Catalunya i arribar a les mans de Rebollo.

Senyeres i estelades
A les 11 de la nit d'aquell 20 de juny, la flama entrava a la capital garriguenca. Una multitud s'havia congregat a l'esplanada dels restaurants La Masia i l'Altell de Bòrgia, per recollir les senyeres que es repartien, tot i que molts ciutadans van optar per acudir-hi amb estelades. Al costat dels concentrats, molts cotxes de la Guàrdia Civil, que no només vetllaven per la seguretat de la marxa, sinó que, com ja havia ocorregut en altres parts del país, també controlaven i apartaven del recorregut les possibles mostres independentistes dels assistents.

Un grup de borgencs, per exemple, va desplegar una estelada gegant entre càntics, però la policia va impedir que s'apropessin als corredors. Aquelles escenes van quedar documentades en un vídeo filmat per Ramon Vallverdú, que SomGarrigues va publicar al web el 2017, amb motiu dels 25 anys dels fets. És en aquest context, quan la torxa ja havia deixat Catalunya i circulava per Galícia, que hi va haver un dels majors episodis repressius contra l'independentisme català, l'operació Garzón, iniciada nou dies després del pas de la comitiva olímpica per les Garrigues.

Cada portador, una torxa
La caravana de la torxa la formaven unes 170 persones i més de 60 vehicles, una part dels quals s'encarregava de traslladar els portadors. El primer relleu a les Borges va ser davant del bar Lluís, de la mà de Noèlia Paris, campiona de cross de Catalunya en categoria alevina l'any abans. Només al tram urbà de les Borges hi va haver quatre relleus més, fins a sortir en direcció Juneda. I és que els relleus que es feien a peu eren de només 500 metres, que calia recórrer en tres minuts. Això vol dir més de 50 corredors al tram garriguenc, entre els quals també hi va haver Joan Gelonch, de Juneda, i Jordi Sarlé, de Vinaixa [v. desglossament]. A l'última etapa, ja a Barcelona, fins i tot es van escurçar els trams a 250 metres per fer-ho encara més participatiu.

Els portadors es triaven a partir d'unes quotes entre voluntaris olímpics, ajuntaments dels llocs per on passava, empreses col·laboradores i gent que ho sol·licitava, sempre que fossin majors de 15 anys i es comprometessin a vestir l'uniforme oficial i a complir les normes. Cada portador estrenava torxa i, si eren voluntaris, se la podien quedar; si no ho eren, la podien comprar (per 15.000 pessetes, uns 90 euros d'avui). Tots, voluntaris o no, rebien l'uniforme com a obsequi.