Fins fa poc, el nom de Coloma Seró no sonava pràcticament a ningú, però últimament ha anat sortint a diversos llocs. A finals d'agost, per exemple, es presentava a les Borges Blanques un col·lectiu anomenat precisament Coloma Seró. Una mica més enrere, el 2022, la historiadora Míriam Roma publicava el llibre Les sis de Ravensbrück, en què una de les protagonistes és Coloma Seró, i que es va presentar el 2023 a les Borges. I, quasi al mateix temps que l'aparició del llibre, l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès aprovava una moció per posar el nom de Coloma Seró a algun espai públic. Però qui era aquesta dona? Quin vincle tenia amb les Garrigues?

Mestra i militant
Coloma Seró Costa va néixer el 1912 a l'Albagés, a cal Cabaler Seró. Va estudiar Magisteri i va començar a treballar com a mestra a Montpol, un petit poble del municipi de Lladurs (Solsonès). Ja a l'inici de la Guerra, era militant del PSUC i compaginava la seva vida professional amb la política. L'abril del 1938, quan les tropes de Franco van ocupar la ciutat de Lleida, es va traslladar a Vilafranca del Penedès, on va continuar fent de mestra, i també militant. Al juny, entrava com a regidora de Cultura pel PSUC al consistori. Va ser la primera dona regidora en la història de Vilafranca.

En algun moment d'aquella època va conèixer Ignacio Anta, tinent de l'Exèrcit republicà, brigadista internacional d'origen portuguès, que feia de professor a l'escola de la 20 Divisió. Tot i que no s'ha pogut contrastar amb suficients fonts, sembla que es van casar. La següent pista de Coloma Seró ja no la trobem fins al gener del 1939 quan, arran de la desfeta republicana, ella i Anta van creuar la frontera amb França i van ser internats al camp d'Argelers. Segons explica Montserrat Roig, Seró va creuar amb 60 infants refugiats, en el que devia ser una tasca d'assistència social per part seva.

I aquí, a l'exili, apareix una primera sorpresa, descoberta quan ja s'havia publicat el llibre: Coloma Seró tenia una filla, fruit d'una relació anterior amb el lleidatà Joaquim Vila Claramunt, amb qui tot indica que no van estar mai casats. Es deia Electra -en la línia dels noms que posaven els sectors progressistes del moment-, havia nascut el setembre del 1937 a Lleida i el 1939 creuava la frontera amb sa mare i el seu company portuguès. Al cap de molt poc, però, el 31 de gener, la nena va morir, amb només 16 mesos de vida, curiosament inscrita en la defunció com a Pepita. Ho sabem gràcies a la investigació de la historiadora Noemí Riudor i altres sobre els catalans morts a l'exili dels camps francesos.

Deportada al costat de Neus Català 
No se sap per quines circumstàncies, però tant Coloma com el seu company van fer cap a Talença, al departament francès de la Gironda, on ella va continuar fent de mestra. Alhora, la parella es va implicar en la Resistència i van ser detinguts. Ella, detinguda el gener del 1942, va ser empresonada a Bordeus i després al fort de Romainville (París). D'allà va ser enviada al camp de Compiègne-Royallieu, on va estar fins al gener del 1944, i finalment va ser deportada a Ravensbrück, en el mateix tren que transportava Neus Català, amb qui compartiria bloc al camp de concentració alemany, omplert majoritàriament per dones. Anta seria assassinat al camp de concentració de Sachsenhausen, al nord de Berlín.

A Ravensbrück, Coloma Seró va patir el procés de deshumanització i els càstigs específics de gènere a què eren sotmeses totes les internes. Seró va passar a ser el número 27.037. A les vexacions i humiliacions dels guardes de les SS s'hi sumaven les miserables condicions alimentàries i higièniques, i les extremes condicions climàtiques amb què eren obligades a treballar. El febrer del 1945, Seró va ser traslladada al camp de Bergen-Belsen, fins que l'abril d'aquell any les tropes britàniques en van alliberar els presoners.

Coloma va tornar a França, a Talença, on va intentar refer la seva vida. Va viure també a Tolosa i a Mende, al Llenguadoc. El 1950 es va casar amb Víctor Grobocopatel, un antic guerriller de la Resistència, d'origen romanès, i els dos es van implicar activament en l'Amical d'Antics Guerrillers Espanyols a França, amb l'objectiu de salvar i difondre la memòria dels combatents. El 1987, Seró rebia la medalla d'honor francesa "per deportació i internament per actes de resistència" a títol militar. Víctor Grobocopatel va morir el 1991 a Montpeller i el 1996, amb 84 anys, moria Coloma Seró, en una residència de Lunèl. 

Presentació sobre Seró per part de la Coordinadora antifeixista que porta el seu nom.

Encara falta molt per descobrir
A grans trets, aquesta és tota la informació que es té de Coloma Seró, l'única dona garriguenca deportada als camps nazis. Que no tingués descendència i que hagués restat a França (es desconeix si mai va tornar de visita a l'Albagés) en dificulta el seguiment. A més, els diferents noms amb què apareix en alguns documents (Coloma Anta, Paloma Grobocopatel...) ho fa tot més enrevessat. Pel que fa al rastre familiar, aquest es perd amb els seus pares. Malgrat la longevitat de la Coloma, ningú no n'ha trobat cap fotografia. De Les sis de Ravensbrück és l'única a qui no li podem posar cara. Míriam Roma explica que "al buit documental i al silenci institucional i acadèmic, cal afegir que la quantitat de moviments que van fer aquestes dones forçades per les circumstàncies polítiques, socials i econòmiques fa molt complex poder trobar les famílies i reconstruir la seva trajectòria vital".

Hi ha un episodi, recollit per Montserrat Roig a Els catalans als camps nazis, que relata com la també deportada Carme Bartolí va morir als braços de Coloma Seró. El 1980, la cantautora Marina Rossell en va fer una cançó, "Morir a Ravensbrück", amb lletra de la mateixa Roig. Allí queda el nom de la Coloma per a la posteritat.