Afirmar que el joc de la botifarra està en regressió al nostre territori no seria dir cap mentida. Però també seria, com s'anomena en l'argot periodístic, fer trampes. Compondre una diagnosi acurada de la situació d'aquest joc de cartes a les Garrigues (i a tot Catalunya) necessita tenir en compte abans un bon grapat de variants. Hi ha una àmplia escala de grisos que fa difícil un titular amb poques paraules. Es juga a la botifarra ara menys que abans? Sí, és rotundament cert. Està en perill d'extinció? Sembla que no. Ha desaparegut en alguns municipis? Sí, des de la pandèmia s'ha deixat de jugar en alguns bars i locals de forma regular. El perfil de jugador és un home jubilat? Parcialment. 
Anem a pams.

Som a les Borges Blanques. El bar Memphis disposa d'una sala per a jocs on, a més d'un futbolí, hi ha diverses taules on gairebé cada dia es juga a la botifarra. El dia fort és dissabte a la tarda. Allà es reuneixen jugadors de mitja comarca per passar unes hores de partida rere partida. La majoria són homes jubilats que van aprendre les tècniques del joc quan eren adolescents i que ara venen a les Borges perquè als seus pobles pràcticament se n'ha perdut el costum. Vinaixa, Castelldans, Juncosa, els Torms són alguns dels llocs d'origen d'aquests bons jugadors que ara es troben en aquest bar de la capital.

La parella formada per Ramon Vilà i Joan Martorell, els dos originaris de Juncosa, és una de les més populars de la comarca. Enguany han estat els guanyadors dels campionats de botifarra celebrats al seu poble, a Granyena i a Soses. "Abans anàvem a una vintena de tornejos cada any", assegura Vilà. Actualment, només hi van a mitja dotzena. Ho atribueixen sobretot a una reducció dràstica de campionats populars. Abans n'hi havia un a cada poble. Des de les restriccions per la covid, han quedat molt poques competicions. Les més reconegudes són les que se celebren a Puigverd de Lleida, Torrefarrera, Agramunt, Alcarràs i, sobretot, Alguaire, una de les més anomenades. Però en falten moltes més que en els últims temps han deixat de celebrar-se. De fet, abans cada municipi amb una penya culer organitzava un torneig que culminava després a Barcelona amb un d'àmbit nacional de gran envergadura. Aquest també s'ha deixat de fer. 

Una de les cites més importants d'aquest any a les Garrigues ha estat a Granyena. Hi van participar més de setanta parelles procedents no sols de la demarcació de Lleida, sinó també de diferents punts del territori català, des d'Andorra fins a Vilanova i la Geltrú. El campionat de Granyena té una històrica trajectòria que la va iniciar el Grup Cultural i que ara l'han continuat diverses associacions i joves voluntaris, amb la participació activa de l'ajuntament. Al regidor Ricard Esquerda  li sembla que "hi ha una segona revifada de la botifarra al nostre poble". Assegura que durant l'estiu, cada tarda s'han reunit de forma ininterrompuda múltiples jugadors al local social. "Això sí, la majoria homes i tots superant els seixanta anys", reconeix. 

La botifarra està passant a ser una activitat d'estiu. La majoria de bars a les piscines de la comarca organitzen partides i algunes competicions de petit format. Amb l'arribada d'estudiants i joves estiuejants a tots els pobles de la comarca durant les vacances s'afavoreix una activitat que perd intensitat a mesura que torna el fred.

Les dones també hi juguen
Com passa en una gran part dels àmbits de la nostra societat, la participació de la dona en el joc de cartes no està gaire visibilitzada. "Vaig aprendre  a jugar dels meus pares i padrins i ara ho faig algunes estones quan vinc a fer el cafè", explica una habitual jugadora de la botifarra del Cogul que prefereix mantenir-se en l'anonimat. Els seus companys de joc asseguren que ella és una de les millors del poble. Però per una raó cultural, hi ha recança de moltes dones a veure's exposades.

Qui no té cap obstacle a sortir a la palestra són dues mares amb les seves filles que cada matí, des de fa més de dos anys, juguen plegades al bar La Bassa de Torregrossa. "De vegades cridem tant d'emoció que alguns clients es giren per veure què ens passa", admet rient Anna Claramunt. Ella juga de parella amb la Teresa Solé i va aprendre els secrets de la botifarra a l'escola, quan era adolescent. Durant molt temps havia tingut el seu marit de parella de joc, però per circumstàncies de la vida, ara coincideix en horaris amb la seva filla Laura i la seva amiga Maria, que precisament és la filla de la Teresa. Les quatre, tot i ser una excepció en un món especialment masculinitzat, reivindiquen que en aquest joc sempre hi ha hagut dones jugant.

La visibilitat femenina es fa més evident als estius. Les festes majors i els bars de les piscines solen ser un context més acceptat socialment per veure dones jugant que no pas als cafès i als locals socials. Per motius obvis, també a l'estiu proliferen els joves amb les cartes a les mans, un fet que es dissol i gairebé desapareix durant l'hivern. A part de l'esbandida general que fan els joves durant el curs lectiu, una altra raó de l'absència d'adolescents i joves a les taules de joc és la proliferació de les pantalles. "Això sí que ha fet mal", admeten els grans.

En qualsevol cas, l'arribada de les noves tecnologies ha obert les portes també a l'aparició de plataformes per jugar en línia sense moure's de casa. Les més conegudes són la ButiCard, que va sorgir l'any 2017, i la ButiNet, de pagament. Aquesta última va ser creada ja fa 23 anys per Carles Albert Vallvè, un enginyer i professor de secundària establert a Cerdanyola del Vallès. "La vaig pensar com un punt de trobada per als amants de la botifarra, per conèixer gent i que ha permès obrir més les portes al públic femení", assegura Vallvè. ButiNet va tenir un pic de visites exponencial durant la pandèmia, però reconeix que és molt millor anar físicament al bar a jugar. Davant el retrocés del joc, Vallvè reivindica la seva introducció dins el món educatiu. "Això s'hauria de revertir ensenyant la botifarra a les escoles", reivindica.

La botifarra, una derivada de la manilla holandesa, compta també amb unes limitacions territorials: bàsicament sols es juga a Catalunya (a part d'alguns racons del País Valencià, la franja d'Aragó i a les Illes Balears). Això fa que la massa crítica sigui reduïda. Afegit a les pantalles, l'àmplia oferta actual d'activitats lúdiques i socials i la major mobilitat per anar d'un poble a l'altre ha provocat que no hi hagi tants joves als bars jugant a la botifarra. Però, tot i això, es manté un índex fidel. "És un joc addictiu", assegura Maria Solsona, de només 21 anys. Un dels atractius que més valoren els jugadors, tant joves com grans, és que cada partida és diferent, cada torn implica un conjunt de varietats múltiples que la fan interessant. La sort en el repartiment de les cartes s'afegeix a uns coneixements que no sols es basen en l'experiència, sinó també en la memòria, l'atreviment, l'instint, la química amb la parella i, fins i tot, l'agressivitat (no física, òbviament).

Una oportunitat social
La botifarra encara està viva. A l'Albagès s'hi juga cada dia després de dinar, també cada divendres al bar Stop de la Granadella, a l'Albi, a Bellaguarda, a Bovera... A la llar de jubilats d'Almatret, cada tarda s'organitzen diverses taules i, els caps de setmana, encara s'hi veu algun jugador relativament jove. La Unió Recreativa Maialenca també és un lloc molt concorregut, cada dia després de dinar. 

En la majoria dels casos, les cites que se solen fer regularment als bars i locals de la comarca durant l'hivern són l'excusa per a la interacció social, sobretot entre la gent gran. Avui en dia, els jugadors ho fan per passar l'estona i, simultàniament, discutir sobre fets quotidians. "Amb alguna cosa o altra ens hem de distraure", comenten els més veterans. En alguns casos es fan petites apostes per incentivar la partida. Però res com abans. "Jo he arribat a veure apostes de fins a mil pessetes", assegura Ramon Vilà. "De petit, recordo que els grans m'invitaven", diu Antoni Anglada, de Castelldans, un altre dels habituals del bar Memphis. Ell va aprendre a jugar quan era cambrer del bar Terrall, un altre indret on encara avui el joc es manté en plena forma.