Per Ponent entenem un vast territori que es defineix per la seva morfologia plana. Des de l'altura de Balaguer fins a les Borges Blanques, estenent-se fins a Tàrrega i baixant pràcticament fins a Lleida capital i més enllà de Fraga. Alguns la defineixen com una olla, un espai d'una cota que no arriba als 300 metres sobre el nivell del mar, amb una climatologia molt semblant quant a índexs de precipitació i temperatura. Es tracta d'una zona de molta calma que, per una banda, fa que tinguem elevats nivells de radiació solar a l'estiu, amb constants entrades d'aire del Sàhara que arrosseguen pols. Per una altra, ens enfrontem a contrastades inversions tèrmiques a l'hivern, amb boires espesses en episodis anticiclònics que fan de barrera a l'entrada d'aires. És en aquest darrer moment quan ens trobem amb pics de contaminació per una presència elevada de partícules que no es dispersen. 

David Caselles, enginyer forestal de Castelldans, amb experiència en la gestió de residus i de qualitat ambiental tant al sector públic com privat, adverteix que la Plana està exposada a molts emissors procedents d'una intensa activitat agroramadera que ens situa en un territori molt vulnerable però, a la vegada, en una incògnita difícil de descobrir amb els mitjans actuals. "Si analitzem algunes de les dades que aporta l'estació meteorològica de Juneda, estem en un nivell de partícules molt important i més gran que no pas al que ens tocaria", adverteix Caselles.
Cal matisar-ho. Si observem tot el que mesura aquesta estació durant l'any, òbviament ens trobem per sota de la mitjana de Barcelona. Però cal posar l'ull en els episodis anticiclònics, en què els valors es disparen (vegeu la taula de la pàgina següent). I aquesta realitat és una de les grans incògnites que viu la comarca. No hi ha prou estudis per valorar les conseqüències d'aquests pics breus (però intensos) de contaminació sobre la salut. 

Estació de Juneda, que mesura partícules PM10 però no de més petites (Foto: A.G.) 

David Pino, professor especialitzat en ciències atmosfèriques de la Universitat Politècnica de Catalunya i, a més, de l'Institut d'Estudis Especials de Catalunya, descriu que, fora dels nuclis urbans, els pitjors contaminants que es detecten són partícules de diferent mida, de menys de deu micres (fins a vint vegades més petita que el diàmetre d'un cabell humà), que poden entrar ben endins dels pulmons. Són partícules de combustió, compostes de moltes coses. Gasos de clor, de sofre o d'amoníac i compostos del carbó (CO2, monòxid de carbó, diòxid de carbó...), la gran majoria procedents de l'activitat agroramadera (cremes vegetals, dispersió de fertilitzants, gasos procedents de dejeccions d'animals, plantes de tractament de purins...). Totes aquestes partícules poden arribar a penetrar fins als nostres alvèols i, un cop absorbides, no hi ha manera de fer-les fora del nostre cos. Penetren i estan estretament vinculades a diferents malalties respiratòries. Un cop instal·lades a l'organisme, poden mutar en cèl·lules canceroses.

Segons els experts, aquestes partícules ben petites que respirem poden generar bronquitis crònica, malalties cardiovasculars, infarts i ictus, poden produir demència, depressió i ansietat. Les poblacions vulnerables són la gent gran i, òbviament, els infants, perquè ells respiren molt més aire que els adults. Diversos estudis asseguren que aquelles persones que durant la infància han estat exposades a alts nivells de contaminació constants, quan arriben a l'edat adulta presenten més problemes cardiovasculars i pulmonars i, fins i tot, d'obesitat. "El 14% dels casos nous d'asma entre els nens estan produïts per les partícules més petites, de menys de 2,5 micres", adverteix Pino. Són precisament aquelles partícules que no es mesuren a l'estació de Juneda. "Hem de sortir de les grans ciutats, anar als pobles, i mesurar què passa allà, perquè queda molt més amagat", reivindica David Pino.

Seguint aquest consell, l'Ajuntament de les Borges Blanques va instal·lar l'estiu passat un mesurador propi de partícules PM2.5. "L'estació de Juneda ha mostrat disfuncions i ens ha motivat a disposar d'una altra eina que ens permeti fer un seguiment acurat de la qualitat de l'aire que tenim aquí", argumenta l'alcalde, Josep Farran. Malgrat tot, sembla que el seu propi mesurador ha mostrat en algunes ocasions (sobretot en episodis de boira) uns valors de contaminació sorprenentment alts. Estan investigant si això és un problema tècnic de l'aparell o si realment està indicant que l'aire a Ponent està altament contaminat.

Alguns experts reclamen el principi de prudència enfront l’aparició de qualsevol altra activitat emissora (Foto: A.G.)

Principi de prudència
Davant la manca d'estudis i dades sobre els nivells contaminants del món rural i a l'espera d'incrementar aquesta informació, els experts reclamen el principi de prudència. "Si estem en un espai on tenim pics puntuals de contaminació, cal intervenir i ser prudents", argumenta David Caselles en clara referència a autoritzar noves activitats emissores, sobretot al projecte d'una nova planta de tractament de purins a Juneda a càrrec del GAP (Gestió Agropecuària de Ponent) que inclou el sistema de gasificació de residus. Es tracta d'un projecte que s'executarà de forma immediata. Ja compta amb tots els permisos mediambientals i està a l'espera de rebre la llicència d'obres per part de l'Ajuntament. "Quan el nostre arquitecte doni el vistiplau definitiu als darrers canvis del projecte, la concedirem", avança l'alcalde, Antoni Villas. Un tràmit que no necessita passar pel ple ni estar sotmès a cap període d'al·legacions.

L'inici d'obres serà imminent i es preveu que l'any 2026 la planta entri en funcionament, malgrat les crides dels opositors perquè l'ajuntament endarrereixi la concessió de la llicència fins al març, moment en què haurà caducat el permís mediambiental del projecte i obligaria a sotmetre's a una revisió més estricta. "Només caldria que l'ajuntament s'entretingués una mica, perquè a part dels ramaders hauria de pensar en la resta del poble i reflexionar si potencialment pot haver-hi un problema de contaminació", reclama Isabel Mateus, una de les veus de la plataforma opositora.

La construcció de la nova instal·lació gasificadora de Tracjusa es preveu imminent (Foto: Arxiu)

Però, què és el que preocupa realment als crítics? Teòricament, el projecte del GAP sembla que no sols compleix la normativa mediambiental (per això la Generalitat va donar-li el seu vistiplau) sinó que també promet un control rigorós de les emissions. Els promotors admeten que la planta emetrà dioxines, però asseguren que estaran controlades i molt per sota del que seria una combustió convencional (o una incineració).

La gasificació és bàsicament un sistema que produeix vapor a partir de combustible recuperat, majoritàriament residus urbans (tots procedents de fora de Ponent). Són els famosos CDR, proveïts pel Grup Griñó (ara associat amb el GAP). Es tracta dels residus que van a parar al contenidor gris, aquells que no han pogut ser reciclats i que aquí es converteixen en combustible. Amb la calor que produirà la planta de gasificació, s'assecaran els purins per convertir-los en fertilitzant.

Hi ha alternatives (com l'ús del gas natural o de la biomassa), però la gasificació és, segons el GAP, l'opció idònia per al sector. "És una qüestió de sentit comú", explica el president Eduard Cau, "volem adaptar-nos el millor possible a la situació actual". D'altra banda, Cau adverteix que implantar aquest sistema a Juneda suposa un gran esforç econòmic per als ramaders (uns deu milions d'euros), diners que serveixen per complir amb tots els requisits de control i garanties mediambientals, bàsicament en la instal·lació de filtres per evitar qualsevol emissió contaminant. 

Precisament aquest últim aspecte és el principal temor de les veus opositores al projecte. "Sobre el paper, tot pot semblar correcte", diu Anna Torrent, una altra membre activa de la plataforma opositora, "però és un procediment massa difícil d'aconseguir en la realitat". Els seus arguments passen per indicar que mantenir els paràmetres tècnics (i sobretot de temperatura) que requereix la gasificació és molt complicat i asseguren que moltes plantes similars que avui ja estan en actiu a gran escala (algunes d'elles ubicades a Alemanya), no aconsegueixen de forma continuada la gasificació i acaben incinerant. Si finalment la planta entra en funcionament, com tot apunta, la pilota estarà en mans de la Generalitat, que haurà de vetllar perquè les emissions no passin mai dels nivells legals. Però els crítics temen que un control exhaustiu és tan difícil d'executar que obrirà les portes a unes emissions a discreció.

Veïns mobilitzant-se l’any passat a les Borges contra Tracjusa (Foto: X.M.)