Reportatge
Les Garrigues, territori 'escape'
Les 'escape room', el joc on s'han resoldre misteris en un temps determinat per sortir de l'edifici, estan de moda. N'hi ha més d'un centenar a Catalunya. A Ponent, després de Lleida, on n'hi ha més és a les Garrigues.
Les 'escape room', el joc on s'han resoldre misteris en un temps determinat per sortir de l'edifici, estan de moda. N'hi ha més d'un centenar a Catalunya, dels quals una desena a Ponent. Després de la ciutat de Lleida, on n'hi ha més és a les Garrigues, que està a punt de veure obrir la tercera. L'Albagés, Granyena i Alcanó tenen ara un element més d'atracció que no tenen capitals comarcals del voltant. A diferència de molts 'escapes' o de sales prefabricades o de franquícies, ofereixen al jugador un escenari real, autèntic, fins i tot una casa sencera, des de les golfes fins al soterrani.
Comparteix
Entrar en una casa, robar una documentació i sortir-ne abans de ser descobert. Aquest és l'objectiu que tenen els grups que participen a Pentargo, l'escape room que hi ha a l'Albagés. Impulsada el 2016 per l'empresa Audivio, del mateix poble, va ser la primera d'aquest tipus a la comarca [v. SomGarrigues, 428]. Des del febrer d'aquest any n'hi ha un altra a Granyena, The Bunker Escape, i d'aquí cinc o sis setmanes està previst que se n'obri una altra a Alcanó, Manoir. Tres experiències que fan de les Garrigues la zona de Ponent amb més concentració d'escape rooms després de Lleida ciutat. Només una a Artesa de Segre i una a Sant Guim de Freixenet completen el mapa. Ni a Mollerussa, ni a Tàrrega, ni a Balaguer, ni a les Borges, per exemple, n'hi ha cap altra, de moment.
Resoldre enigmes per sortir
Què és una escape room? Un joc d'escapada en viu, en què els participants, normalment de dos a cinc o sis, han de fer servir elements que troben en un espai tancat per resoldre enigmes i poder-ne sortir abans que s'esgoti el temps de què disposen. A l'estar concentrat sobretot en ciutats, el joc té lloc habitualment en una sala o un local, de dimensions relativament reduïdes, però els que hi ha a les Garrigues tenen la particularitat d'utilitzar cases senceres o plantes de cases molt grans i, per tant, parlem d'escape house, un tret que els diferencia dels més propers de Lleida. El fenomen està en auge i encaixa amb les ganes o la disposició de cada vegada més gent de pagar per viure una experiència, submergir-se en una història de ficció, com una mena de joc de rol, i desconnectar temporalment. Al ser grups reduïts, els usuaris sovint són colles d'amics o famílies, però destaca també el pes creixent de companys de feina, que troben en l'escape room una manera de fer cohesió de grup.
Fils conductors
Cada experiència es basa en una història. N'hi ha de tot tipus: d'aventures, de fantasia, d'infantils, d'històriques, de criminals, de por, de misteri... A les Garrigues, dues són de terror i una de misteri [v. pàg. següent]. En el cas de Pentargo, a l'Albagés, la gimcana ja comença havent de trobar la casa, que no està indicada. Un cop allà, els jugadors visionen un petit vídeo en què se'ls introdueix la història, en aquest cas situada fictíciament el 1973. Els jugadors han d'ajudar dos periodistes a trobar uns documents imprescindibles per poder publicar una història escabrosa. Mentre recorren la casa, de quatre pisos, i guiats per missatges al telèfon mòbil, els jugadors trobaran alguns actors per les estances. Tot plegat ho segueixen 15 càmeres de vídeo que permeten als responsables seguir l'evolució del grup per dins de l'immoble i, si és el cas, donar-los instruccions o pistes a través d'uns altaveus.
Una de les particularitats de Pentargo és que preveu diferents nivells de dificultat per escapar de la casa. Un 47% superen totes les proves; la resta fallen en una cosa o altra.
Una altra particularitat de l'escape de l'Albagés és l'ús de codis de realitat augmentada, que els jugadors escanegen amb el mòbil, i el projecte pilot amb què Audivio vol explorar l'efectivitat del neuromàrqueting, inserint publicitat en elements o productes del joc que fan de vehicle conductor de la història. Finalment, Pentargo també surt d'allò convencional amb la possibilitat d'allargar l'experiència a través de Telegram, on els participants poden rebre endevinalles o pistes relacionades amb la història un cop visitada ja la casa.
Història fosca a Granyena
Més recent, tot just del febrer d'enguany, ha obert a Granyena la segona experiència d'aquest tipus a la comarca, The Bunker Escape. És també una escape house, és a dir, s'utilitza tota una casa, també de quatre plantes. La gestionen Marc Estopà i Jordi Guiu, dos pagesos de 27 anys que ja tenien afició per jugar a escapes. En aquest cas, no hi ha l'element del terror, on veien un possible factor limitant, però sí una història fosca, ambientada a la Granyena dels anys 60 en el si d'una família molt religiosa. Una de les gràcies de l'espai és que pràcticament tot el que hi ha a la casa ja hi era. Es pot dir que el Marc i el Jordi quasi que no han alterat l'escenari i un entra, realment, en una casa d'uns padrins de poble i en remena armaris, calaixos i el que faci falta. En lloc de pensar quins objectes podien servir per a la trama i buscar-los, ha estat a la inversa: "et plantes davant l'objecte que ja hi ha i li busques un sentit que s'adapti a la història", expliquen els impulsors.
El funcionament segueix el patró: visionat d'un vídeo introductori, en què una noia explica que ha heretat l'edifici però que hi nota coses estranyes i demana als participants, que figuren ser detectius, que l'ajudin a resoldre-les. Monitoritzats per càmeres, les pistes o instruccions es donen per walkie i els jugadors han d'anar trobant la manera de passar d'una estança a una altra, soterrani inclòs. Un 75% dels participants resolen la història; això sí, vorejant el temps límit de 60 minuts, ja que fins i tot els més avesats als escape no la completen amb menys de 50. "Ja que paguen, que aprofitin l'hora", diuen el Marc i el Jordi.
Repercussió al poble
Com tot en aquesta vida, cada món té els seus aficionats, i el dels escape també. Hi ha gent que en fa desenes al cap de l'any i que fa turisme en funció d'allà on hi ha experiències d'aquestes. Ho han notat a Granyena i ho han notat a l'Albagés, on han vingut fins i tot una quinzena de grups de russos que fan estada a Tarragona. Barcelona, Saragossa, València, Montsó... són alguns dels llocs d'on proedeixen eventualment alguns dels jugadors més temàtics, però el gruix principal el formen gent de la mateixa comarca i de Ponent en general. Al ser una experiència que es fa una sola vegada, les diferents escape no es veuen com una competència, sinó el contrari, quan es juga a una és molt probable que, tard o d'hora, s'acabi jugant també a l'altra. A l'Albagés, el 2017 es van registrar 1.367 visitants i usuaris, comptant acompanyants que no entraven o que gaudien d'altres packs turístics. En aquest sentit, hi ha l'opció d'afegir a l'experiència l'esmorzar, el dinar, la visita a la ruta de l'oli i al pantà per 60 euros en total, així com paquets conjunts amb el celler Clos Pons.
Propera obertura: Alcanó
On també veuran aviat petits grups passejant pel poble buscant una casa on jugar és a Alcanó, on l'Eduard Marsellés i l'Enric Albareda, també aficionats a aquest món, estan a punt d'obrir l'escape Manoir. Com Pentargo i The Bunker Escape, s'ha fet en una casa de poble, ambientada als anys 40-50 i al voltant d'una història de terror. Preveuen que serà de dificultat mitjana, ja que "la por no et permet rendir al 100%", diuen. "No és el mateix resoldre un puzle tranquil·lament que fer-ho pendent de si t'entra algú per la porta". I no diem res més.
Una segona vida a cases deshabitades
Els tres escape rooms que hi ha a les Garrigues comparteixen un element: tenen lloc en cases del poble on ja no vivia ningú. En el cas de l'Albagés, la família propietari ha cedit l'immoble a Audivio, mentre que a Granyena i a Alcanó es tracta de cases de la mateixa família dels impulsors. El que ara és The Bunker Escape, per exemple, era la casa dels padrins del Jordi. "Vam pensar que podia ser una sortida". La intenció inicial no era utilitzar tot l'edifici, però al final s'hi van llançar. "Com més gran millor"; això sí, pensant que, al capdavall, són 60 minuts de joc. També Manoir Escape era de la família de l'Enric. "Tots dos som aficionats als escape, vam anar un dia a la casa buscar una cosa i, al veure-la, li vaig dir que allò tenia possibilitats", explica l'Eduard. De moment, a Alcanó ja hi ha veïns que intueixen alguna cosa i l'anomenen "la casa de la por".