Reportatge
Cremar per protegir-se del foc, una pràctica encara poc usual
El Grup Especial de Prevenció d’Incendis Forestals (GEPIF) ha dut a terme aquest mes de març un parell de cremes controlades al terme de Tarrés per crear perímetres de seguretat en cas d’un hipotètic incendi.
El Grup Especial de Prevenció d'Incendis Forestals (GEPIF) ha dut a terme aquest mes de març un parell de cremes controlades al terme de Tarrés per crear perímetres de seguretat en cas d'un hipotètic incendi. Tot i la important massa forestal que hi ha a les Garrigues, aquesta és una pràctica poc freqüent a la comarca.
Comparteix
Amb l'objectiu d'evitar que un hipotètic foc forestal arribi a les portes del nucli urbà, l'Ajuntament de Tarrés i l'Associació de Defensa Vegetal (ADF) Sant Jordi van plantejar fa uns mesos al departament d'Agricultura la possibilitat de crear un perímetre de seguretat mitjançant la crema controlada de vegetació. Acceptada la proposta, va ser el mateix Grup Especial de Prevenció d'Incendis Forestals (GEPIF) qui va escollir l'espai. Després d'una primera actuació de desbrossada el mes de novembre, el passat 15 de març s'hi va fer la crema, que va comptar amb el suport logístic de l'ADF. L'actuació es va repetir al cap de tres dies en un altre paratge, en aquest cas l'entorn de la Fontfreda, una zona que havia estat històricament molt important per als tarresans i on el 2015 es van instal·lar elements de descans i lleure. Tant en un cas com en l'altre, i tal com requereix la normativa, el consistori va demanar autorització a tots els propietaris de les finques, un total de 31, i tots hi van accedir.
Recurs poc habitual
Si bé no és estrany en altres zones del país, les cremes preventives d'aquest tipus no són habituals a les Garrigues, tot i la important massa forestal que hi ha. Històricament, el bosc formava part de la vida quotidiana dels garriguencs, que n'extreien matèria per als forns de llenya o per als forns de calç, hi portaven pastures i hi havia més superfície conreada, de manera que el sotabosc es mantenia més net i els incendis tenien menys probabilitats de ser molt virulents o molt pròxims a zones habitades.
A banda del cas de Tarrés, el GEPIF ha actuat en comptades ocasions a les Garrigues. Una va ser fa uns anys al terme de l'Albi per reduir una plaga de foc bacterià en una plantació de fruiters. No era, per tant, una actuació de prevenció d'incendis. On sí que és com a prevenció d'incendis és a l'entorn del riu Ebre a Almatret, on entre abril i maig s'acumulen importants quantitats de borrissol dels pollancres d'aquella zona de ribera i que són un element de propagació rapidíssima del foc [v. SomGarrigues, 398]. En aquest cas, però, l'actuació preventiva no es fa amb flames sinó amb aigua, mullant les catifes cotonoses que s'acumulen. També sense foc es fan algunes actuacions municipals, com al Vilosell, on es llaura una franja perimetral als camps de cereal propers al poble un cop segats. Va ser al Vilosell, precisament a Sant Miquel de la Tosca, on pels volts del 2000 es va fer una crema preventiva per part del Grup de Recolzament d'Actuacions Forestals (GRAF) dels Bombers, que a diferència del GEPIF, depenen del departament d'Interior de la Generalitat.
És apta la comarca per a les cremes preventives?
La manca de gestió del bosc a les Garrigues ha fet que arbustos i arbres formin una continuïtat. Per a alguns sectors del món forestal això és un impediment per a les cremes controlades, ja que podrien derivar en perillosos focs de copa. Sectors de Bombers, en canvi, si bé admeten aquesta "continuïtat vertical", diuen que les Garrigues no són un cas a part d'altres llocs de Catalunya on es fan cremes preventives, on a vegades es fan petites desbrossades abans d'entrar amb el foc.
De vegades s'ha de desbrossar abans de començar la crema. FOTO: Xavi Minguella