El Saïd Baissa és un emprenedor nat. Quan va plegar l'enginyer de l'empresa d'aïllaments on treballava al Marroc, qui estava més al cas de tots els projectes era ell, perquè fins llavors l'havia acompanyat a tot arreu. Però no tenia el títol i no podia exercir com a enginyer. Què va fer? Muntar-se pel seu compte en el mateix camp. I va anar creixent i creixent, amb feines arreu, inclòs Dubai, on va participar en la construcció d'un famós edifici. Un cop als Emirats, va obrir també altres línies de negoci, com la compravenda internacional de peix. I per negocis ha voltat per tot el món, establint relacions comercials especialment entre l'Àfrica i l'Orient Mitjà. 
 
Primera visita
Entremig d'aquest anar i venir, l'any 2008 va estar de visita a les Borges Blanques, on vivia el Karim, amic de la família. Era l'època del boom de la construcció i el Saïd, sempre amb el xip empresarial posat, també va veure oportunitats aquí. De fet, la Península li era familiar, sempre ha anat de vacances a Marbella.
Allí va quedar la idea, però la trajectòria del Saïd indica, precisament, que mai abandona les idees que té. Quan creu en un objectiu, lluita el que calgui per aconseguir-lo. I ara, el seu objectiu vital és acabar establint-se a Catalunya. S'ha enamorat del país, del caràcter de la gent, de la cultura del treball i també de la perseverança del sobiranisme en no llançar la tovallola. Fins i tot ha demanat al Karim que li aconsegueixi un llaç groc. Tot i que té el camp base a Casablanca, el Saïd és berber i, al Marroc, els berbers pateixen quasi els mateixos tòpics que els catalans a Espanya. Treballadors, estalviadors, lluitadors, garrepes i vistos amb cert recel.

La llengua, primer pas
Per assolir els objectius, el Saïd també té clar que cal fer les coses pas a pas. I ha començat per l'idioma, però d'una manera molt curiosa i sacrificada: des de fa quatre mesos, ve cada setmana des de Casablanca -o des del país on es trobi en aquell moment- a les Garrigues per assistir a les classes de català que imparteixen la Creu Roja de les Borges i l'Ajuntament de Juneda. Els dimarts fa doble sessió, una a cada poble, els dijous una i, a més a més, practica conversa durant un parell d'hores cada dia que és aquí amb una mestra de Mollerussa. És una aposta intensiva, realment, perquè vol avançar ràpid. El fet que hagi obert una empresa a Figueres amb un soci francès l'esperona encara més a aprendre el català, que confia que li serveixi per desenvolupar-se a la feina per ell mateix, sense dependre de tercers per fer-se entendre. Fins i tot va plantejar-se contractar una persona per tenir-la sempre a la vora i que li parlés en català, però finalment ho ha descartat. Amb tot, calcula que d'aquí uns nou mesos o un any es pugui defensar bé en català. D'optimisme no n'hi falta, sempre riu i als entrebancs hi posa bona cara. A la llarga vol acabar escrivint un llibre sobre la seua vida; això sí, en català, com a una mena d'homenatge als catalans, que defineix com "gent lluitadora i que respecta les coses".

La calma garriguenca
Per què les Garrigues? A part del vincle amical que hi té, al Saïd li agrada la tranquil·litat que s'hi respira, que contrasta molt amb el bullici de Casablanca. Aquí s'hi sent millor, fins al punt que quan arriba i veu el campanar de les Borges ja té la sensació de ser a casa. El pa de ronyó, a més, l'ha captivat, i les olives arbequines, i la mel i mató, i el pa amb tomata... I l'oli, que abans de tastar-lo considerava inferior que el marroquí i ara, en canvi, el compra aquí i l'envia a la família.
Amb el temps, la seua idea és portar l'esposa i els fills, un dels quals és a Dubai. Ell ara té 54 anys i considera que ja ho ha fet tot. El que el mou ara són els fills, que confia que puguin acabar d'estudiar a Barcelona i que siguin ells qui agafin les regnes dels seus projectes. De fet, ells són ara el seu altre "gran projecte".