Reportatge
Tres garriguencs que ja tenen ‘Stolpersteine’
Alexandre Tamarit, del Soleràs, Pelegrí Pelegrí, de Torrebesses i Josep Domènech, de Cervià de les Garrigues són tres de la seixantena de sabadellencs que van ser enviats als camps de l'horror. Tots tres hi van ser assassinats el 1941.
Des de finals de gener, dos garriguencs que van ser deportats als camps nazis tenen un llambordí que els recorda. És a la ciutat de Sabadell, on havien anat a viure abans de la Guerra Civil. Se sumen a l''Stolpersteine' d'un d'anterior, també resident a Sabadell, que va ser col·locada el gener del 2018. Són Alexandre Tamarit, del Soleràs, Pelegrí Pelegrí, de Torrebesses i Josep Domènech, de Cervià de les Garrigues, i són tres de la seixantena de sabadellencs que van ser enviats als camps de l'horror. Tots tres hi van ser assassinats el 1941.
Comparteix
Fa més d’un any que a les Garrigues s'esperen 46 Stolpersteine [v. desglossament], el llambordí que arreu del món recorda les persones deportades als camps nazis durant la segona Guerra Mundial. Mentrestant, tres d'elles ja en tenen una, però no al seu lloc de naixement, sinó a Sabadell. Són Josep Domènech Cortada, de Cervià; Alexandre Tamarit Guiu, del Soleràs, i Pelegrí Pelegrí Porqueras, de Torrebesses, dels quals ara hi ha una placa de record a la ciutat vallesana, on tots tres havien anat a viure abans de l'exili i la deportació.
Primera tongada el 2018
El 27 de gener del 2018, amb motiu del Dia Internacional de Commemoració en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust, l'Ajuntament de Sabadell ja va col·locar 23 Stolpersteine davant de les llars de persones que van néixer o viure a la ciutat de Sabadell i que van perdre la vida als camps de concentració i extermini. Entre aquestes hi havia la de Josep Domènech Cortada al carrer dels Montcada, 45, domicili on havia viscut, en un acte al qual va assistir el seu fill i altres familiars. Aquest cervianenc, nascut el 1908 i casat el 1931 amb Emília Arís Estrada, vivia a Sabadell almenys des del 1934. Treballava a la indústria tèxtil i era membre del POUM. A l'esclatar la Guerra va ser milicià voluntari de la Columna Marín a Saragossa i, un cop regularitzades les milícies, va ser soldat de l'Exèrcit Republicà. Un dels seus germans, Marià, va morir al front de Terol el 1938. Exiliat al finalitzar el conflicte bèl·lic, Josep Domènech va ser internat a l'Stalag X-B, de Sandbostel, després a Mauthausen i, finalment, al camp contigu de Gusen, on el novembre de 1941, amb 33 anys, seria assassinat. Deixava esposa i dos fills de 10 i 4 anys.
Domènech durant el servei militar. Al costat, el seu fill quan es va col·locar el llambordí. Fotos: Dolors Domènech/Jesús Rodríguez
Segona tongada el 2020
Amb la col·locació d'aquells 23 llambordins, Sabadell esdevenia la ciutat catalana amb més Stolpersteine. Anteriorment, l'any 2016, el consistori ja es va adherir a la Xarxa de Municipis de Memòria i Prevenció del Feixisme Mai Més, una xarxa integrada per l'Amical de Mauthausen, els centres educatius de la ciutat, entitats culturals i de memòria i el suport del consistori. En aquest marc, el passat 25 i 26 de gener l'Ajuntament i el Memorial Democràtic
van dur a terme una segona tongada de col·locació de Stolpersteine, aquesta vegada amb 36 peces més, amb la qual cosa Sabadell ja és, sens dubte, la ciutat amb més testimonis d'aquestes de tot l'Estat.
I, com el 2018, en aquesta ocasió també hi havia garriguencs d'origen entre els sabadellencs homenatjats. D'una banda, Alexandre Tamarit Guiu, nascut del Soleràs el 1901. Com Josep Domènech, també era obrer de la indústria tèxtil en el ram de l'aigua (tints, aprests i acabats). Estava casat amb Rosa Llurba Llaveria, amb qui tenia tres fillastres. Un cop a l'exili va ser capturat per l'exèrcit nazi i empresonat a l'Stalag XI-B de Fallingbostel i, posteriorment, traslladat en un comboi de 1.472 republicans espanyols a Mauthausen, on van arribar, precisament, el 27 de gener de 1941. Hi va durar pràcticament un any, fins que el 20 de desembre del mateix any era assassinat a Gusen.
Foto: Jesús Rodríguez
Al mateix Stalag de Fallingbostel i al mateix tren de republicans hi havia Pelegrí Pelegrí Porqueras, que també procedia de Sabadell i era nascut a Torrebesses. Era cinc anys més gran que Tamarit i, com tantes altres famílies torrebessines, va emigrar a la capital vallesana per treballar a la indústria tèxtil, en aquest cas com a peó sortejador de llana o mosso de triar borra. Casat amb Pilar Agustí Malet, amb qui tenia dos fills, vivia al carrer Convent i, amb la Guerra Civil, va ser milicià a la Centúria Alpina i soldat de l'Exèrcit Republicà. Va travessar la frontera el 1939 fent d'escorta dels consellers de la Generalitat i va ser ingressat al camp d'Argelers, junt amb el seu germà Emili. Va fer un temps de carter però va ser capturat pels nazis i enviat a Fallingbostel i a Mauthausen. Com els seu veïns garriguencs de Sabadell, va ser assassinat a Gusen els últims dies de l'any 1941.
Pelegrí al camp de concentració d’Argelers. Al costat, els seus néts i la tinent d’alcalde de Sabadell. FOTOS: Xavier Pelegrí/Joan Comasòlivas.
Exposició prèvia
Entre el gener i l'abril del 2019, el Museu d'Història de Sabadell va exposar la mostra Deportats. 60 sabadellencs als camps nazis, en què es donaven a conèixer les trajectòries d'aquestes persones, a 20 de les quals es va poder posar rostre. En la recerca hi van col·laborar més de 50 familiars i tot plegat s'emmarcava en el programa d'actes del Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust. Aquest hivern, el Museu també va exposar els llambordins de la nova tongada abans de ser col·locats als corresponents carrers, per tal que els visitants poguessin veure'ls tots en conjunt.
Pendents de les de les Garrigues
En alemany, Stolpersteine vol dir pedra d'entrepussada i és com l'artista Gunter Demnig va batejar un ambiciós projecte, nascut el 1993, per recordar els noms de cada víctima dels camps d'extermini de la segona Guerra Mundial, una manera de fer aturar el vianant i fer-lo pensar per un moment en la persona desapareguda, assassinada o torturada. Les Stolpersteine són llambordins de 10 x 10 cm coberts d'una làmina de llautó on es grava el nom de la persona, l'any de naixement, l'any d'exili, l'any de deportació i el dia i el camp de l'assassinat. Cada una és feta a mà i se n'ha col·locat més de 60.000 a diversos països. La primera de la Península va ser posada a Navàs (Bages) el 2015.
El febrer del 2018, el Centre d'Estudis de les Garrigues (CEG) va enviar una carta a 15 ajuntaments de la comarca d'on eren originaris els 46 deportats de què es té constància, o que hi havien residit, per explicar-los el projecte Stolpersteine i demanar-los l'adhesió. Feia pocs dies que se n'havien col·locat 11 a pobles de la Segarra i es confiava que les Garrigues podrien entrar a la llista del 2019, en una iniciativa coordinada pel Memorial Democràtic de la Generalitat. El projecte va despertar l'interès de diversos municipis i el Memorial no donava l'abast, fins al punt que dos anys després d'aquelles gestions del CEG, la comarca continua a la llista d'espera. Entremig se n'ha pogut col·locar una a Albatàrrec (abril de 2019)i una desena a la ciutat de Lleida (juny de 2019), just després de les eleccions municipals.