Aquest dissabte 24 d’abril, la Comissió Ciutadana per la Memòria de les Borges presenta a l’Espai Macià de les Borges Blanques una documentació que no havia vist mai la llum pública fins ara: les cartes que la germana petita de Francesc Macià, Maria Macià, va enviar a un altre germà, Josep, tres anys més gran que Francesc. Formen part d'un lot de més de 200 missives que el besnet de Josep, Bernat Padró, ha guardat fins ara i que en les pròximes setmanes donarà formalment a l'equipament borgenc per a que hi siguin catalogades i custodiades. El procés ha sigut possible per la coneixença entre Bernat Padró i un dels membres de la Comissió Ciutadana per la Memòria, el borgenc Josep Farran.

Una figura molt present
Dins del lot també hi ha algunes cartes entre altres membres de la família, però la immensa majoria són les que Josep Macià va rebre de la seva germana Maria, l'única dona dels set fills que va tenir el matrimoni Macià-Llussà, al llarg de més de 30 anys, entre el 1898 i el 1932, any de la mort de Maria.

Més enllà de la relació entre els dos germans, la rellevància de les cartes rau en allò que aquests comenten sobre Francesc Macià, figura que plana contínuament en tota la correspondència des de la seva època de militar fins a presidir la Generalitat, passant per les primeres incursions polítiques, els fets de Prats de Molló o l'exili.

Forta vinculació fraterna, malgrat la distància ideològica
L'historiador borgenc Marc Macià, que ha pogut consultar, llegir i transcriure les cartes, afirma que “no hi ha cap altre fons com aquest enlloc. Hi ha la correspondència de Macià a l’Arxiu Nacional de Catalunya, que és de caràcter institucional, particular i familiar, però aquesta és purament personal”. L’historiador destaca la "forta vinculació emocional" que tenien Maria i Francesc, malgrat les profundes discrepàncies polítiques entre ambdós germans. Cal tenir en compte que Francesc havia passat de servir l'exèrcit espanyol primer, a diputat a Corts després amb una visió més o menys regeneracionista i federal i, finalment, fundador d'Estat Català i líder independentista insurreccional. Maria, en canvi, nascuda vuit anys més tard, era conservadora, monàrquica i molt religiosa, fins al punt de fer-se monja i el 1900, amb 33 anys, professar vots perpetus a la Congregació de les Filles de Maria Immaculada, a Burgos. A més de Burgos, va passar per convents de Sevilla, València, Buenos Aires, Rio de Janeiro, Madrid i, finalment, Barcelona, on va morir als 65 anys.

Malgrat aquestes diferències, Maria es preocupava molt per Francesc, segons es desprèn de les cartes. "És molt patidora, veu aparèixer Francesc a la premsa, l'exili de 1917, els fets de Prats de Molló, etc, i s'amoïna, i qüestiona els ambients en què es mou el germà i està convençuda que s'aprofiten d'ell", explica l'historiador borgenc. Una de les cartes més dures és de 1926, per exemple, escrita sis dies després dels fets de Prats de Molló, amb Francesc detingut. Maria diu el següent a Josep (sempre en castellà):

"Nada me extraña de cuanto me dices referente a nuestro hermano pero esto no me quita la inmensa pena que tengo por su suerte pues, como tu, opino, se expone a grandes males, incluso juega su cabeza. Es cierto que, humanamente hablando, la cosano tiene remedio y así solo esperemos que N. Señor oiga nuestros ruegos que deben ser incesantes y se valga de algun medio (que como Dios no le faltan) y lo detenga en su vertiginosa y peligrosa carrera, que puede llevarle al precipicio. ¿De qué le sirve y servirá que le quieran, le idolatren, etc, si es su ruina propia y la de su familia? Aunque tu creas no comprendo estas cosas, comprendo su desvarío y a veces creo tiene la razón perturbada, pues persigue un fin que no tiene medios para su logro. Perdona, hermani mio, te hable así. Sería tan feliz y dichosa su pudiese veros tranquilos y contentos con paz y gracia de Dios. Me apena y grandemente pensar que toda vuestra vida es lucha y desasosiego y la de algunos años por las ideas de este hermano querido. ¡Pobre Eugenia y pobres de sus hijos, cuanto tienen que sufrir! Vi en los periódicos que el pobre Juan también había sido detenido o aprisionado; Eugenia declarando... Otro día que ya habían soltado a Juan. Como estarán todos! Sacrificase y sacrificar a los demás es demasiado! Hoy llega Mª [...] y por lo tanto los periódicos no vendrán a mis manos y no sabré de la suerte de ese hermano; tu puedes escribir cuando lo creas conveniente pero sepas que tus cartas puedo recibirlas o no directamente.
Ni una palabra he dicho a nadie ni ninguna de mis Hermanas [...] que no sabemos ni hablamos de política, y tiemblo que en [...] en otra parte se hable de ello, pienso seguir mi silencio, aunque me privo con ello de algunos consuelos que me darían mis Hermanas, dado lo que las pobres me aman.
Cuídate y ruega a Dios por tantas necesidades. Eres muy buen hermano mio y Dios te lo premiará pero debes practicar la religión, no bastan las buenas creencias si no se manifiestan como Dios manda".

El caràcter patidor de Maria també es manifesta en altres cartes. "Sempre té contacte amb vàries vies familiars i té molt vincle amb les dones, sobretot les filles dels seus germans, i els està molt a sobre, parla fins i tot d'un 'caràcter Macià' en el sentit de cuidar-se més dels altres que no pas d'ells mateixos", diu Marc Macià. Malgrat el cop que suposa la detenció de 1926, Maria també veurà son germà Francesc victoriós, amb el triomf a les eleccions i la proclamació de la República, "però no s'acaba de fiar que acabi bé", diu l'historiador. "Sigui com sigui, l'estima fins al final", afegeix.

Pel que fa a Josep (o Pepe, com l'anomenen familiarment), al ser el receptor de les cartes que s'han conservat no se'n desprèn gaire informació, tot i que en algun moment Maria també manifesta la seva preocupació per la seva situació. Josep, nascut el 1862, es dedicava als negocis. Havia estat recaptador d'impostos i responsable de la gestió de l'escorxador de Vilanova i la Geltrú, administrador de comerç carni, havia cofundat una empresa de compravenda de gra i farines i, als anys 20, treballava en el comerç d'aliments i adrogueria. De tarannà liberal-conservador, va morir el desembre de 1934, un any després de la mort del seu germà president de la Generalitat.