Reportatge
Tirar bateig, una tradició que perviu
Quan neix un infant sempre és motiu d’alegria, tant per la família com pel conjunt de la comunitat i, per tant, se sol presentar en societat.
Quan neix un infant sempre és motiu d'alegria, tant per la família com pel conjunt de la comunitat i, per tant, se sol presentar en societat. Avui, aquesta presentació s'acostuma a fer de manera informal i paulatina, a mesura que els pares es van trobant els seus convilatans i les seves amistats. A molts indrets dels Països Catalans, però, era tradició tirar bateig, és a dir, convocar la població davant de casa i obsequiar-la amb dolços o fruits secs. A uns quants pobles garriguencs no s'ha deixat de fer.
Comparteix
Una de les maneres de presentar els nounats en societat és el bateig -que no té per què equivaldre al sacrament cristià del baptisme-, un fenomen que va de capa caiguda. I el bateig es pot dir que té tres parts: la immersió o remullada de l'infant en aigua, el tirar bateig i un àpat entre amics i familiars. La primera i la tercera són àmpliament conegudes, però la segona, el tirar bateig, és poc freqüent avui dia, tot i ser un costum documentat a molts indrets dels Països Catalans. Consisteix en llançar, des d'algun lloc elevat de la casa familiar, dolços o petits regals a la canalla que ve a celebrar l'arribada del nou membre de la comunitat.
A l'àmbit informatiu de SomGarrigues es veu poc, ja sigui perquè neix poca canalla, ja sigui perquè es bateja poc, ja sigui perquè molts pobles no tenen aquesta tradició, però encara hi ha ben bé mitja dotzena de municipis on sí que es fa, a vegades amb alguna lleugera varació. És el cas de Cervià, l'Albi, Vinaixa, el Vilosell, els Omellons, Maials, el Soleràs o Torregrossa. Sense anar més lluny, aquest setembre se n'han celebrat tres, dos als Omellons en dos dissabtes consecutius i un a Torregrossa. A aquest poble, la família Trenchs Minguet va tirar bateig el passat 12 de setembre. Van aprofitar la comunió del fill gran, ajornada del mes de maig, per tirar el bateig dels dos petits bessons, que tenen 6 anys. Va ser entre la cerimònia del gran i el dinar. Ho van comunicar als coneguts mitjançant grups de whatsapp de l'escola i de l'activitat extraescolar dels fills, i la gent va fer cap amb bosses davant de casa, per rebre les xuxeries i alguna pilota que, des de dalt d'unes paques de palla, oferia la família. No va fer falta explicar cap funcionament als torregrossins, ja que aquest és un dels pobles on es manté la tradició. Ho recorda la M. Elena Cases: "tota la vida ho hem vist, feien un pregó dient el lloc on es tiraria bateig i la canalla hi anàvem amb bosses, a recollir caramels, xuxes, globus, pilotes, fins i tot bolis, llibretes o algunes monedes". "A vegades coincidien dos o tres batejos i les famílies acordaven un ordre i s'esperaven, per tal que la canalla poguéssim anar a tots", explica.
A casa de la família Trenchs Minguet, de Torregrossa, es va fer aquest setembre.
Són actes que duren uns 10-15 minuts, depèn del que doni de si el material que s'obsequia, i si passa algun cotxe pel carrer, toca esperar. A altres pobles, com el Soleràs, els dolços, com ara cucurutxos de xuxeries, es donen a la porta de casa. Encara que a molts llocs de la comarca no es tiri bateig pròpiament, sí que encara s'associa molt aquesta cerimònia amb l'obsequi d'una bosseta de confits als convidats, un costum que probablement en sigui una reminiscència o, en tot cas, una versió més discreta.
Una seqüència de tres parts
MANEL CARRERA I ESCUDÉ
Publicat a www.festes.org
Tirar bateig" consisteix en repartir -de forma generosa i llançant-les a l'aire- tot tipus de llaminadures als assistents, sovint un grup bullangós de nens i nenes que les demana cantant una curiosa cançoneta característica.
En la nostra tradició cultural el bateig és un ritu de pas que celebra l'arribada d'un nou membre a la comunitat dels vius, al mateix temps que celebra l'agregació el nadó a la seva família, la col·lectivitat i/o a la comunitat religiosa. El bateig inclou, en la seva seqüència ritual tradicional, un acte consistent en llançar a l'aire, una gran quantitat d'obsequis, generalment fruits secs i llaminadures dolces.
Història, noms i simbolisme
El costum, documentat almenys des de finals del segle XIX en moltes comarques de Catalunya, Catalunya Nord i el País Valencià, s'anomena de formes diverses: «tirar bateig», «collir bateig», «plegar confits», «tirar batiada», «tirar batejada» (Olot), «fer relleu» (Rosselló), «tirar caramelles» (Alió)... S'anomena així, perquè el conjunt dels obsequis o estrenes que es llancen es diu, precisament, «bateig», tot i que en algunes poblacions té un altre nom, com «relleu» (Catalunya Nord), «rotlles» o «rolleu» (Empordà), «batiada» (Baix Empordà, Mallorca), «ninoves» (la Bisbal de Falset), etc. Hom creu que aquest llançament generós - també present en altres festes populars durant l'any (Sant Antoni, Carnaval, Sant Medir, etc...) està vinculat a antigues pràctiques per atraure l'abundància i la prosperitat. La pràctica remet tant a la sembra de camps com a la caiguda d'aigua des del cel, dos símbols vinculats al poder de la natura i la terra. En el cas del bateig, a més a més, aquesta pluja simbòlica celebra l'alegria per l'arribada del nou integrant de la família al mateix temps que demana que la vida que tot just comença li sigui fructífera i feliç.
Una generosa pluja dolça
El «tirar bateig» és la segona part del ritus del bateig: se celebra just després de la primera part, la remullada amb aigua del nounat, i just abans de la tercera, l'àpat de la festa. Els padrins del nounat són per norma general els encarregats de tirar el bateig, tot i que antigament també hi participaven els pares de la criatura, alguns convidats i fins i tot la llevadora. Si el bateig se celebra segons el ritual catòlic, sovint aquesta pluja de dolços es fa a la mateixa sortida de l'església on té lloc el baptisme o bé durant el trajecte d'anada (o tornada) de casa a l'església. En la majoria de casos, però, el llançament de dolços i d'obsequis té lloc des del balcó o finestra de la casa on es celebrarà el convit de bateig. Allà els esperen una gran quantitat de persones, mainada i gent gran, sovint carregats amb bosses i altres instruments col·lectors casolans, enmig d'un gran aldarull i renou. En un ambient de forta excitació els assistents esperen baix al carrer per demanar, recollir o "xampar" les estrenes.
Fa molts anys, quan el sucre encara no estava generalitzat, els obsequis eren només fruits secs (avellanes, ametlles i pinyons) i també llegums (bàsicament cigrons). Amb l'arribada del sucre, els fruits secs es van recobrir amb dolç i van donar lloc als confits, usats tradicionalment en el «tirar bateig». Un dels productes indispensables actuals són els dolços, llepolies i tot tipus d'altres llaminadures que fan les delícies dels infants. En el «tirar bateig» també s'acostumen a llançar petites joguines, com pilotes o nines, així com peces de roba i monedes. També és tradició llançar, des del balcó, el càntir de terrissa o vidre que ha servit per portar l'aigua de batejar i que, en esbotzar-se en bocins marca la fi de l'escampada de regals.
Cantarelles de tirar bateig
La principal característica del «tirar bateig» són les curtes cançonetes a base d'estrofes rimades que canten els assistents per tal que els padrins siguin generosos i tirin més bateig. Es tracta d'una tonada repetitiva que es formula en to provocatiu i com una cruel amenaça: el vaticini de la mort de l'infant si no hi ha més confits. Una maledicció que, és clar, només es pot evitar llançant més obsequis.