Hi ha mala maror a les Borges. L'onada de robatoris de cotxes que hi va haver a l'estiu va fer aflorar un malestar veïnal que feia mesos que durava. Un crim ocorregut l'octubre passat en una casa dels afores on hi havia una plantació de marihuana, amplis dispositius plicials per fer detencions relacionades amb el cultiu de marihuana, robatoris a bars, alguna pallissa, trets de perdigons des d'un balcó, un robatori amb allunatge en una benzinera... Són molts casos, en poc temps, per a un poble de 6.000 habitants, amb la consegüent sensació d'inseguretat que generen. A això cal sumar-hi diversos furts i petits robatoris i, també, episodis d'incivisme a molts punts del poble, com ara els parcs públics. Això últim, tot i no ser delinqüencial, també fa que, entre tot, molts veïns es preguntin què està passant últimament a les Borges. 

La situació s'havia calmat molt des del passat 1 de setembre, quan els Mossos d'Esquadra van detindre tres persones a Valls que, a més del Camp de Tarragona, havien delinquit també a les Garrigues. Des de llavors, els casos havien caigut en picat, fins a considerar-se dins de la normalitat. La mort d'un noi el passat 9 d'octubre, apunyalat per un altre a plena llum del dia, va tornar a remoure les aigües de la societat borgenca, que comença a aixecar la veu per reclamar solucions.

Aparcament on es va produir el crim del passat 9 d'octubre. (Foto: ACN/Oriol Bosch)

Diferents perfils

Per als responsables de Mossos d'Esquadra a la comarca, l'auge de fets delictius va començar els últims mesos de l'any passat, i ho atribueixen a dues causes principals. La primera, l'obertura dels peatges de l'autopista al setembre va fer que el que era un espai tancat, amb càmeres de videovigilància, que dificultava la mobilitat dels que poguessin vindre a cometre delictes passés a ser una via ràpida d'entrada i sortida, sense obstacles físics i difícil de controlar policialment. "Han augmentat, tot i que molt lleugerament, els robatoris a interior de domicili a les zones pròximes a l'autopista i, en canvi, no hem trobat cap lloc de receptació dels objectes robats, és a dir, que algú els compri per vendre'ls després", explica el sotsinspector en cap de la comissaria de les Borges. "Són grups professionals que venen aquí, roben (joies, diners, teles, material informàtic...) i marxen".

La segona causa és una delinqüència autòctona, que viu aquí, protagonitzada per pocs individus però molt conflictiva; i bona part té a veure amb uns blocs de pisos de l'avinguda Santiago Rusiñol, on n'hi ha uns quants d'ocupats il·legalment. De la vuitantena de pisos que els conformen, en els moments àlgids n'ha arribat a haver uns 50 d'ocupats. Ara n'hi ha una trentena, alguns dels quals estaven pendents de formalitzar un lloguer. Des de Mossos d'Esquadra s'aclareix que, propietaris i llogaters a banda, entre els ocupants hi ha de dos tipus de residents: els que hi són per necessitat econòmica i els que han fet dels robatoris el seu modus vivendi. Els primers, segons la policia, són "gent vulnerable que s'ha quedat sense feina i l'únic que fan és viure, que no es fica en problemes ni te'n genera", mentre que els altres, majoritàriament de nacionalitat espanyola, "venen amb una motxilla carregada de fets delictius, amb 15 o 20 detencions cadascun, i cada dia surten a fer alguna cosa".

Quan es va detectar això, els agents de les comissaries de les Borges i Mollerussa, que aviat passaran a formar una única Àrea Bàsica Policial diferenciada de la del Segrià, van establir un pla d'acció específic que va començar el 17 de gener del 2022 i que consisteix, bàsicament, a incrementar la presència policial en aquell punt, amb l'objectiu de ser un element dissuasori i preventiu, i dispositius puntuals d'agents de l'Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO), tant per tindre-hi una presència "més tancada" quan hi ha hagut delictes i els autors, en cas de residir allà, encara no hi han arribat, com per fer detencions conflictives.

Des de l'inici del pla fins a l'agost, els Mossos van obrir 46 diligències policials a gent que viu als blocs de Santiago Rusiñol i es van fer 20 detencions (que no vol dir a 20 persones, sinó que algunes persones acumulen diversos arrestos). D'aquestes, alguna ha entrat a presó i alguna, menor d'edat, en un centre tancat de justícia juvenil. Altres estan amb mesures cautelars, pendents de judici. Tot plegat ha servit, segons el cap de la comissaria de les Borges, per "esponjar o trencar el parell de grups més actius que hi podia haver", habitualment formats per entre tres i cinc persones, i estabilitzar la situació a la baixa. Ningú s'imaginava, però, que hi pogués haver un homicidi com el del 9 d'octubre.

 El bloc de pisos de la confluència de l'avinguda Santiago Rusiñol i el passeig Joan Cornudella es va començar a construir el 2006-2007 i està format per una vuitantena d'habitatges. (FOTO: Xavi Minguella)

L'origen del bloc de pisos

L'edifici de l'avinguda Santiago Rusiñol el formen 77 habitatges i uns 90 aparcaments i trasters. Es va començar a construir els anys 2006-2007 i es va donar d'alta al Cadastre el 2009. Eren els últims anys d'una dinàmica alcista de preus i d'una sobrevaloració del mercat immobiliari (l'anomenada bombolla) que poc després esclataria amb greus conseqüències econòmiques i socials. La propietat del bloc és de La Caixa, tot i que sota diferents noms: Coral Homes, Servihabitat i Criteria. Formalment, la firma que en té més és Coral Homes, una comercialitzadora participada per CaixaBank que pertany a Lone Star, un fons d'inversió dels Estats Units amb domicili fiscal a les Illes Bermudes i que, segons el diari El Salto, és el tercer amb més propietats a Espanya després de Blackstone i Cerberus.

Inicialment, La Caixa promovia aquells pisos a través de l'obra social i sota l'etiqueta de "lloguer solidari". Amb preus d'uns 150 €/mes s'hi van instal·lar uns primers llogaters, a més d'alguns inquilins que havien optat per la compra. Amb el temps, però, el gruix dels habitatges va deixar de tenir aquest caràcter social i la intenció de l'entitat bancària semblava més encaminada a treure's els actius de sobre. En plena crisi financera, i amb desenes de pisos buits, cap al 2012-2013 van arribar les primeres ocupacions, algunes de les quals demanaven poder pagar un lloguer social i regularitzar la seva situació. "La Caixa no va fer els contractes en cap moment", diu Núria Palau, actual alcaldessa de les Borges i llavors regidora. "De la quinzena de lloguers pendents només se'n van fer dos", afegeix. Tota la resta va quedar en una nebulosa d'il·legalitat i, amb el temps, s'han continuat ocupant. L'alcaldessa explica que a principis d'any es va reunir amb Coral Homes i que, a partir de llavors, l'empresa va fer una vintena de denúncies "per exigir que els desnonessin, vetllant, això sí, per la gent vulnerable", diu Palau. De desnonaments n'hi ha hagut, però les expulsions no haurien afectat, precisament, els individus delinqüents.  

L'alcaldessa també defensa que el consistori va desembarassar els baixos de l'edifici, que estaven plens de trastos i brutícia, i que al setembre es va fer una reunió amb l'aleshores consellera de Drets Socials del Govern, Violant Cervera, demanada abans de l'estiu, per plantejar-li la problemàtica del bloc en qüestió, en el sentit que "no hi ha manera que facin un lloguer social als que el necessiten i el volen pagar", diu Palau, però també de la situació general de l'habitatge a les Borges Blanques, caracteritzada per pocs pisos de lloguer i, en canvi, molts habitatges buits. Entre els buits hi ha, per exemple, un complex de tres blocs al carrer la Font, molt a prop, precisament, de l'avinguda Santiago Rusiñol, aixecats vers el 2012 però que ja no es van acabar ni es van inscriure com a habitatge al Cadastre. Avui resten tapiats i estan en mans d'un altre gran tenidor, la Sareb, Societat de Gestió d'Actius Procedents de la Reestructuració Bancària, altrament coneguda com el "banc dolent". Segons una investigació del mitjà de comunicació Crític, a les Borges hi havia l'any passat 116 habitatges propietat de grans tenidors, una proporció elevada entre els municipis de Ponent. Segons el mateix mitjà, n'hi ha uns 40 de buits i sense ocupar.

En aquests casos, la proposta que l'equip de govern fa a la Generalitat és que aquesta exigeixi al gran tenidor propietari que li traspassi els pisos del carrer la Font i els gestioni el Govern o els traspassi a l'Ajuntament, amb la idea de fer-ne usos d'emergència, de lloguer o de venda. "Si es pogués tindre més lloguer social i es pogués fer un moviment de veïns d'un lloc a un altre, potser hi hauria marge per pintar, netejar, sanejar i, en definitiva, dignificar el bloc de Santiago Rusiñol", diu l'alcaldessa.

De moment, els resultats tant amb La Caixa com amb la conselleria -que ara canvia de titular- i, de retruc, amb la Sareb, han estat infructuosos. Per la seva banda, el passat 4 d'octubre, la senadora d'ERC Sara Bailac reclamava a la Cambra que el govern espanyol garantís l'ús social dels pisos de la Sareb i criticava la "manca de voluntat" d'aquesta entitat, participada majoritàriament per l'Estat, per establir convenis amb els ajuntaments per a ús social. "La dinàmica sempre és la mateixa, d'entrada bones paraules però a l'hora de tancar els convenis prevalen els criteris de mercat", denunciava la senadora republicana.

Policia local i torn de nit

A més dels Mossos d'Esquadra, l'altre cos policial que intervé en diversos casos és la Policia Local de les Borges. Seves són, per exemple, les competències per sancionar incompliments d'ordenances fiscals (sorolls, civisme, trànsit urbà). Des de fa aproximadament un any, però, no hi ha prou efectius per cobrir totes les nits de la setmana, ja que hi ha hagut baixes, jubilacions i acabaments de contracte. "Vam creure que esperaríem a fer les convocatòries i, de moment, ho cobriríem amb Mossos, però per a res ens esperàvem això", explica l'alcaldessa, que confia que aviat es torni a disposar dels nou agents habituals, a més d'una borsa per cobrir possibles baixes.

L'any 2012, l'ajuntament i el departament d'Interior de la Generalitat van firmar un conveni de col·laboració en seguretat pública, tal com es fa a molts municipis on hi ha els dos cossos, amb la idea d'estructurar i establir unes bases per a la coordinació entre policies. Un dels acords era la creació de la Junta Local de Seguretat, un espai compartit on es determinen les prioritats, les accions especials i les campanyes de prevenció, i que el convoca alcaldia. L'última vegada que es va fer, però, va ser el 2017, fa cinc anys. Fa unes setmanes, l'alcaldessa va manifestar la seva intenció de convocar la Junta de cara a l'octubre o novembre, cosa que arran de l'homicidi s'ha accelerat, però, tot i així, encara no hi ha data, ja que, a més dels responsables policials, s'hi vol convidar càrrecs com el conseller d'Interior, el subdelegat del govern espanyol i el delegat del Govern de la Generalitat, que habitualment no ho estaven, i "cal quadrar les agendes", diuen fonts municipals.

D'aquell conveni se n'havia de desprendre, també, la redacció d'un Pla de Seguretat, que des del consistori s'admet que també ha quedat estancat i s'atribueix al parèntesi que va suposar la pandèmia. Aquest és un dels punts que reclama el grup municipal a l'oposició, Borges per la República (BxRep), per ordenar i planificar els recursos. "No es pot repetir la falta de planificació que hi ha hagut amb la manca d'efectius de la Policia Local d'aquests darrers anys", diuen. En general, BxRep considera que l'equip de govern  ha optat per "desviar l'atenció" i no ha abordat la qüestió "des dels àmbits policial, d'accés a l'habitatge, l'urbanístic i de mobilitat, l'assistencial i l'educatiu". El grup reclama que es pressioni la propietat de bona part dels pisos i lamenta que no es decretés cap dia de dol per la mort del noi apunyalat.

Els veïns es mobilitzen

El malestar per la situació de l'avinguda Santiago Rusiñol i voltants va fer que, al novembre de l'any passat, alguns veïns de la zona es comencessin a reunir per parlar de com solucionar l'incivisme que pateixen i, alhora, extrapolar-ho al conjunt de la població. Des de llavors, la plataforma Som Veïns, formada per una trentena de persones, s'ha trobat amb els dos grups municipals del consistori, amb els qual fins i tot han anat a Balaguer per conèixer de primera mà un conflicte similar. Finalment, el 27 de setembre passat van exposar la situació i les gestions fetes al conjunt de la població, en una xerrada que va comptar amb uns 80 assistents. Els veïns situen la problemàtica una dècada enrere i acusen l'ajuntament d'inacció i La Caixa de no tenir "cap interès a resoldre-ho". "No es comença a actuar fins que els veïns ens organitzem", va afirmar un dels portaveus del col·lectiu.

Aquesta plataforma demana que el consistori multi la propietat per incomplir ordenances municipals i que també se l'apreti a nivell mediàtic, a més dels fronts policials i judicials, per la qual cosa ells mateixos van presentar una proposta d'advocats que treballessin el tema. Igualment, demanen que es creï parc públic d'habitatge (com a Balaguer) i recorden que no tothom que viu al bloc de Santiago Rusiñol és gent conflictiva; en aquest sentit, els portaveus van explicitar que volen defugir "discursos simplistes o xenòfobs". De fet, a la xerrada hi van assistir alguns residents actuals del bloc que també van expressar la seva preocupació per la degradació de la convivència i explicaven que ells mateixos ho pateixen de manera directa.

A principis de setembre hi va haver un seguit de detencions a Valls relacionades amb fets delictius al Camp de Tarragona i també a les Garrigues. Des de llavors, la situació va tornar als registres habituals. (FOTO: El Vallenc)

Pressió policial i inclusió social

Més enllà d'episodis concrets, des de Mossos d'Esquadra es recorda que la solució a la qüestió delinqüencial "no és cosa d'un dia ni d'un mes, sinó que és una lluita constant", que passa per la pressió policial al petit grup que queda de delinqüents i, alhora, per oferir alternatives a la gent vulnerable que viu allà. Les mateixes fonts distingeixen entre delinqüència "professional", de modus vivendi, i l'anomenada delinqüència famèlica, associada a la cobertura de les necessitats més bàsiques, que amb la crisi de la Covid s'ha accentuat.