Els amics, el malestar, l'amor i el desamor, la festa, la xuleria, l'èxit, la precarietat i la necessitat de diners són temes habituals a les lletres de la música urbana. Lluny de barris pobres i segregats i les desigualtats socials de les ciutats, al món rural, als marges dels pobles, hi ha persones que fan rap, trap, drill, reggaeton i altres músiques etiquetades en el gènere urbà. Al seu entorn, a més, o properes, hi ha tot de peces necessàries per transformar les composicions en cançons, perquè sonin i es vegin arreu. La comarca, doncs, compta amb un petit ecosistema que lluny de grans escenaris i de programacions per al públic general, se serveix de les xarxes socials i les plataformes musicals per fer arribar el seu missatge.
 
Del grup de música al traper
Contra l'agrupació d'instrumentistes, qui fa músiques urbanes requereix pocs recursos: una base sonora i una lletra. Les persones consultades pel reportatge coincideixen en la simplificació que suposa per crear cançons i difondre-les. Això fa que s'hi animi més gent, ja sigui en temporalment o amb desig de mantenir el projecte i, si pot ser, aconseguir que algun tema es faci viral. Ara per ara, però, els entrevistats combinen les seves respectives feines amb la creació musical, no sempre amb tota la dedicació que voldrien ni en temps ni en forces.   

Un col·lectiu i dos artistes en solitari
A l'entorn de les Garrigues, destaca el col·lectiu Domingos Dramas, amb Abyss Ben com a cap de llança, Marrokayne, Leo VZ i Chamo Shorty. Tots quatre són fills de la migració o l'han viscuda, i canten en castellà. Són un grup d'amics, un moviment, un espai de suport mutu i, a la vegada, un impuls per a la creació musical. Del grup d'amics que no escriuen també n'ha sortit una barberia amb idèntic nom, que transporta l'estètica urbana als pentinats.

Abyss Ben i Leo VZ a la perruqueria DomingosDramas de les Borges Blanques (Foto:X.M.)

Tots reivindiquen crear des de casa. "Les meves cançons les he fet des del meu poble, des de Cervià" explica Chamo Shorty. "Fem servir les melodies i els ritmes del trap i ho apliquem al que vivim nosaltres", apunta Marrokayne. Abyss Ben, contra qui pensa que al món rural no hi passa res, afegeix: "la gent es pensa que als pobles la gent no es busca la vida".

A banda, deslligades d'aquest grup i sense connexions entre ells, apareixen en escena Oana AKA Bluerose, de les Borges, i Ainhara Jöly. La primera, també filla de la migració, i en castellà, ha fet camí a Barcelona. La segona, de Castelldans, s'ha autoproduït una maqueta i un disc de llarga duració, Otaké. Rapeja en castellà, català, anglès i francès amb un més missatge explícitament anticapitalista, tot i que no ha defugit altres gèneres com el dancehall. Comparteix que s'ha sentit sola fent aquesta música a la comarca, "sobretot com a noia". 

Entre el prejudici i l'elogi
La majoria dels artistes amb qui el SomGarrigues ha parlat coincideixen amb la càrrega de prejudici contra les músiques urbanes. L'han notat, el coneixen i també l'ignoren. "M'hi he trobat amb el meu cap, que és un rockero", esmenta en broma "però també m'he sorprès perquè hi ha gent gran a qui li ha agradat", explica Leo VZ. Com a ell, altres integrants de Domingos Dramas, l'Oana o Ainhara Jolly, també han pogut notar l'interès de persones que els han escoltat. La difusió online facilita la circulació dels temes, més enllà de la lògica territorial.   

Un circuit reduït
Tot i les xarxes socials, els espais perquè les músiques urbanes fetes a la comarca sonin en directe són reduïts. El passat mes de maig, Domingos Dramas va omplir el New Pub Egipcy de les Borges Blanques per acomiadar el local, abans del canvi de nom. Hi havien sigut habituals i havien fet concerts a la sala. Després, ja han hagut d'actuar fora la comarca, a discoteques de Lleida, cap a l'Aragó, o també a Barcelona. Qui més ha rodat, per tenir una carrera més llarga, ha estat Abyss Ben. Marrokayne també apunta a les sales lleidatanes. Leo VZ llueix alguns concerts a Barcelona. Els contactes els han anat obrint portes a fer més actuacions. El mateix li passa a Oana AKA Bluerose, que assenyala com els cercles i connexions li van permetre cantar en el context de la passarel·la de moda 080 de Barcelona com a músic vinculada al col·lectiu CHOICE. Ainhara Jöly ha participat els últims mesos en sessions de cantautors al bar Antares de Lleida, però no ha trobat prou espai encara per al disc Otaké, publicat al febrer del 2022. Tocar en directe, explica, "surt més de la vocació i la voluntat dels artistes" que no d'una programació regular.

Una imatge concreta
La música trap s'acompanya d'una estètica concreta, que els videoclips s'encarreguen de definir i reforçar. Adrià Colom, de les Borges Blanques, és càmera i realitzador de vídeos per a músics del gènere urbà des de fa anys. Ara en té 23, i va començar entorn dels 16. Tot i que va fer un cicle formatiu de grau superior d'il·luminació, captació i tractament d'imatge, s'ha especialitzat a força de pràctica. Fa anys havia col·laborat amb Abyss Ben i amb Leo VZ, i ara, a més de treballar a la productora Replay Serveis Audiovisuals, també dedica part del seu temps a altres cantants. Destaca que els vídeos de trap acostumen a ser molt picats, amb plans curts que generen molt dinamisme d'imatge. S'aprofita molt l'espontaneïtat del moment en què es grava. Són foscos, habitualment, i amb l'aparició de moltes persones, generalment companys del cantant, per reforçar-ne el discurs. 
Les Garrigues, doncs, és també terra de trap i músiques urbanes. Terra de desigualtats i també de precarietat, reivindicació, d'amics, d'amors i desamors. I una comarca amb totes les peces necessàries de l'engranatge, algunes en contacte, d'altres deslligades. L'ecosistema és viu, batega, i apropa una mirada nova a la comarca, al que va bé i al que falla. La veu d'una generació jove, a la vintena, que vol fer-se sentir aquí i també fora. 

Taula de producció de Joan M. Morlans (Foto: J.M.M.)

Joan M. Morlans (Masterlands Studio): "La música urbana està a l'avantguarda de la producció vocal"
Les músiques urbanes han fet que els productors musicals, encarregats tant de les bases sobre les quals es construeix la cançó, com d'acompanyar els artistes en la confecció del tema, la gravació, la mescla i masterització final, hagin pres rellevància. Diversos membres del col·lectiu Domingos Dramas han passat per Masterlands Studio, un petit estudi a casa a les Borges Blanques. El seu responsable, Joan M. Morlans, enginyer de professió i un gran aficionat a la música des de ben jove, es va formar a PKO Studios, a Madrid. Això li va permetre fer un salt de les autoproduccions a començar a treballar per altra gent. "Hi vaig anar a aprendre", explica, "perquè tenia certs estudis, però la pràctica no l'havia vist. Em va servir molt per veure què volia fer i quins aparells volia tindre".
El primer a qui va produir va ser l'Abyss Ben, i s'han anat succeint els treballs, tant de música urbana com d'altres gèneres. Ara, fa d'enginyer de so a mig camí entre un hobby i una feina. Destaca la importància de la producció vocal: "Avui en dia, la música urbana està a l'avantguarda de la producció vocal. Es fan uns treballs de producció formidables. Si no et saps espavilar, et quedes enrere. Cal saber trobar  el so que l'artista està demanant". Els músics de Domingos Dramas li reconeixen el punt de vista extern i la perspectiva. Chamo Shorty l'anomena, bromista, "el professor". Leo VZ en remarca que pot veure "els punts cecs". Així, ell els rep a l'estudi quan tenen la cançó preparada i l'acaben junts perquè soni com desitgen.