L'Ajuntament de la Granadella va començar a enderrocar recentment una casa a la plaça Catalunya. L'agost del 2022, el Grup d'Estructures Col·lapsades (GREC) dels Bombers havia emès un informe sobre l'estat de ruïna de l'edifici. A mitjan desembre, va tornar a confirmar que l'accés a l'habitatge era perillós pel seu mal estat i va marcar-hi un perímetre. Pocs dies després, se'n va despendre una part de la coberta, fet que va forçar a tallar el trànsit completament a la plaça. Davant d'aquesta situació, el consistori va activar el procediment per enderrocar-la i evitar danys tant als edificis veïns com un possible esfondrament cap a la via pública.

Per als veïns, que ara es troben confinats a viure amb mitja casa pels danys causats per l'altra construcció, ja era hora que s'hi intervingués. Expliquen que portaven anys denunciant humitats i el mal estat de l'edifici. La propietària no comparteix l'estat de ruïna, i atribueix l'afectació a la coberta a obres de cases veïnes, i lamenta que amb l'enderroc es perdi la història del domicili. L'Ajuntament apel·la a raons de seguretat, així com a la manca de resposta de la propietària als requeriments municipals. 

Mentre els operaris assolen l'antiga casa Ponciano, s'obre un possible conflicte entre l'ajuntament i els veïns. D'altra banda, es fa patent un risc de bona part dels pobles de la comarca, el de les cases buides i tancades dels nuclis antics que envelleixen i es deterioren a passos agegantats. 

Manca de dades precises
En el marc de les polítiques d'habitatge i repoblament, els pobles i els ens supramunicipals han fet un esforç els últims anys per activar registres de cases buides i promoure'n la rehabilitació, a més del lloguer o la venda. L'abril del 2022, l'Oficina Jove de les Garrigues va presentar una primera revisió de 13 municipis, en què es llistaven 510 propietats en desús. Aquestes representaven un 20% dels habitatges, en algun poble fins i tot una de cada tres. Una extracció provisional del cens ampliat pel Consell Comarcal amb el suport de la Diputació, assenyala 1.345 cases buides a 21 municipis garriguencs (no es van tenir en compte les Borges, Juneda i el Vilosell). Tot i el detall de cada municipi, que se seguirà treballant per identificar els habitatges que es podrien posar a la venda o lloguer, hi falta precisió sobre l'estat de la construcció.

La Comunitat de les Garrigues Altes va fer un cens propi el 2019, que incorporava una valoració subjectiva per part del registrant de l'aspecte de la casa, segons si era molt bo, bo, mal estat o ruïna. Malgrat que les dades no s'han actualitzat a tots els pobles els últims temps, Bellaguarda, que el té més al dia, comptaria amb més d'un 40% del parc buit en mal estat, i més d'un 15% en ruïna. Per tant, prop de dos terços d'aquest habitatge requeririen una gran inversió o de l'enderrocament i la nova construcció.

No existeix, doncs, un registre de l'estat de l'habitatge, i menys d'aquell en situació de ruïna, sobre el qual caldria intervenir de forma prioritària.

Un procediment reactiu
Diversos arquitectes municipals consultats per a aquest reportatge coincideixen en la manca de recursos per fer inspeccions d'estat de l'habitatge als pobles en què treballen. Els problemes de mal estat i de ruïna de les cases surten a la llum principalment per dos vies: per la denúncia d'algun veí per humitats o afectacions sobre la seva residència; o pel despreniment d'alguna part de la coberta, la façana o altres elements de la casa, que fan patent no només els problemes en l'estructura, també els riscos per a les cases veïnes i la població que circula al seu voltant.

Més enllà dels intents de rehabilitació de cases que fan alguns consistoris, doncs, es tracta d'un procés reactiu. L'Ajuntament de Juncosa, per exemple, ha executat els darrers anys quatre enderrocs de cases que estaven en situació de ruïna. En tres dels casos, els propietaris ja estaven desvinculats de la vila, mentre que en un darrer encara vivia al poble.

A diferència de la Granadella, els propietaris de tots els edificis van cedir la propietat a l'Ajuntament, que es va haver d'encarregar de les despeses de l'enderrocament. Als Torms, va passar d'igual manera amb una altra construcció. En tots els casos, una despesa sobrevinguda que força els comptes municipals i a haver de recórrer a ajuts.

Encaixonats entre blocs i sovint amb plantes irregulars, Juncosa i els Torms han intentat arranjar els solars amb equipaments i enjardinar-los per convertir-los en petites places públiques. Al primer poble es pot trobar una petita plaça amb un gronxador al costat de la plaça del Mig del Món, o un pas entre els carrers Sant Isidre i el carrer del Castell, allí on hi havia hagut un edifici en ruïnes. Al segon, l'arc de pedra de la plaça Josep Olivé, entre el carrer Portal i el carrer del Racó, és l'últim vestigi que queda de la casa que hi havia hagut en aquest punt. Això, i el nom de l'antic propietari, que dona nom a l'espai.  

Placeta als Torms, on hi havia hagut un edifici en ruïna (Foto: X.F.)

Dificultat per exigir obres al propietari
L'ordenament jurídic ha establert històricament que els propietaris d'edificacions tenen el deure de conservar les seves propietats. Davant d'això, els ajuntaments tenen la competència de vetllar per l'estat d'aquests habitatges i estan facultats per emetre ordres d'execució que imposin reformes i actuacions als propietaris. A partir de llavors, aquests tindran el deure de mantenir i adequar els edificis amb les obres necessàries.

Els ajuntaments es troben amb tres escenaris que compliquen aquests mandats. En primer lloc, quan el propietari viu al poble, la proximitat dels municipis més petits fa que una política activa d'ordres d'execució sigui incòmoda i impopular, segons assenyalen alguns arquitectes municipals.

En segon, quan els propietaris viuen fora i visiten el molt ocasionalment, o directament no hi van. Una de les anotacions més freqüents a la base de dades provisional del Consell Comarcal de les Garrigues d'habitatges buits és la de "segona residència de poc ús". Una realitat molt freqüent que pot acabar, com en els casos de Juncosa o els Torms, amb la cessió final per part de la propietat al municipi per a l'execució de l'enderrocament, i sense interès en una possible intervenció que rehabiliti l'habitatge.

El tercer escenari, que molt sovint pot acabar ampliant la distància que mencionàvem, és el de les herències. La manca d'hereus, el desinterès d'aquests en cases envellides i la manca de traçabilitat són una problemàtica real, que agreuja la degradació.

La normativa catalana d'habitatge preveu la creació d'un Registre Municipal de Solars Sense Edificar per forçar propietaris amb multes i prohibicions a promoure nous edificis que substitueixin aquells que estan en situació de ruïna. L'arquitecte Orland Martí, vocal de la junta directiva de la demarcació de Lleida del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya creu que "es fan menys ordres d'execució de les que s'haurien de fer", a més que la del registre de solars per obligar a construir "és una figura urbanística controvertida" que als pobles petits "no es fa servir". 

La cara oculta de les polítiques d'habitatge i de repoblament és la dels nuclis antics dels municipis amb cases tancades, envellides i, en alguns casos, camí de la ruïna. Una problemàtica que cal abordar, perquè no sigui una amenaça ni pels edificis del costat, ni pels veïns.