A l'estiu, a tothom agrada -i és convenient- passar per l'ombra, però a molts carrers, i a segons quines hores, això és impossible. Són carrers amples sense arbres, o amb arbres escarransits que no fan ombra, carrers hostils per al vianant, només aptes per als cotxes. Això reforça encara més la cultura d'anar amb cotxe a tot arreu, incrementa les emissions de CO2 i deixa sota el bat de sol els col·lectius que no disposen de vehicle, sobretot gent gran, població immigrant (especialment les dones) i canalla. Quan és hora d'aparcar, però, tots els conductors busquen també una bona ombra, i no sempre hi és.

Menys riscos, més estalvi
Durant molts anys, l'urbanisme a Catalunya ha estat marcat per una concepció en què l'arbre, en el cas que hi fos, era un element bàsicament ornamental. S'optava per carrers sense arbres o amb arbres petits, de poca fulla i que no fessin gaire nosa. D'un temps ençà, sobretot arran de la Covid, s'ha començat a valorar més la presència de verd al nucli urbà, fins al punt que, amb el desconfinament, molts vivers de Catalunya es van buidar. La creixent preocupació per l'emergència climàtica i l'augment de temperatures també ha fet que es tornin a tenir en compte altres funcions de l'arbrat, principalment la fixació de CO2 de l'atmosfera i la regulació tèrmica de l'ambient.

A mitjans de juny de l'any passat, en plena onada de calor, el programa espacial Copernicus de la Unió Europea registrava temperatures de la superfície terrestre de més de 53ºC a moltes parts de la península Ibèrica, un panorama esfereïdor tot just a l'inici de l'estiu. En aquell moment, Veronica Couto, comunicadora científica del CREAF, centre públic de recerca dedicat a l'ecologia terrestre, l'anàlisi territorial i el canvi global, explicava en un article que "el ciment emmagatzema moltíssimes vegades més la calor que l'aire en un mateix volum, així que com més «grisa» sigui una ciutat, més probabilitat tindrem de passar dies de calor desmesurada". En aquest sentit, Couto recordava el que és obvi: que "el risc de cops de calor a la població és més baix si hi ha bons boscos urbans, ja que ens serveixen per refugiar-nos", no només a l'exterior sinó que les cases en carrers amb arbres també solen ser més fresques, i això vol dir menys necessitat d'aire condicionat i menys despesa de la llum. 

Carrer Prat de la Riba de Juneda. (foto: M.A.)

Triar l'arbre adequat
On es nota molt la regulació tèrmica que fan els arbres, per exemple, és al carrer Prat de la Riba de Juneda [v. foto], un dels que, gràcies a un arbrat generós i acceptat socialment, gaudeix de més ombra durant l'estiu i és més agradable caminar-hi. Un dia calorós de finals de juny, a 3/4 de 2 del migdia, el termòmetre en aquest vial marcava 34ºC, xifra molt similar a la del carrer la Font de la mateixa població, també arbrat. Un quart d'hora abans, al carrer Fondo, que té la mateixa alineació però no té arbres, la temperatura era vuit graus superior amb només cinc minuts d'exposició de l’aparell. El mateix exercici fet a la tarda, quan ja hi havia l’ombra de les cases, encara detectava diferència, tot i que menor, entre un lloc amb arbrat i un lloc sense arbrat.

Tant al carrer Prat de la Riba com al carrer la Font, els arbres fa anys que hi són. Quan s'han de plantar de nou, però, és probable que la percepció ciutadana, d'entrada, sigui de rebuig, per les suposades molèsties que poden generar de brutícia o als balcons i paviments. Per Carles Cabús, director de producció de l'àrea empresarial de Talma, entitat que ofereix serveis de jardineria i de zones verdes, "la clau sempre és una bona elecció de l'arbre, que no faci fruits que taquen, que les fulles siguin grosses per facilitar la recollida quan cauen, que no provoqui gaires al·lèrgies, que sigui de creixement ràpid, etc".

El carrer Fondo, un dia de finals de juny. (foto: M.A.)

En aquest sentit, la Diputació de Barcelona va editar fa més de 10 anys una guia per a la selecció d'espècies de verd urbà que inclou aspectes com l'espai disponible, el clima, la forma, la gestió o les funcions de l'arbrat; entre aquestes ja hi destacava la disminució de temperatura als carrers, la fixació de la contaminació en suspensió, la producció d'oxigen, un lleuger esmorteïment del soroll i fins i tot una reducció de l'escolament d'aigües pluvials que acaba generant menys problemes al clavegueram després d'una tempesta.

Joan d'Arandes, professor de paisatgisme i jardineria a l'Institut Mollerussa, també ho té clar: "Si poses l'arbre correcte al lloc correcte, normalment funciona, el que passa és que per decidir-ho cal tenir criteri". En aquest sentit, lamenta el poder de decisió que encara tenen els arquitectes a molts ajuntaments. Tant Cabús com D'Arandes apunten que és important esporgar menys. "S'ha demostrat que l'equilibri de l'arbre a l'hora d'agafar menys malalties va molt relacionat amb una esporga poc vigorosa", diu Cabús, i posa com a exemple el canvi que, per primera vegada, es va fer enguany al passeig del Terrall de les Borges Blanques i que a Juneda va començar l'any passat. "És una esporga molt fluixa i, així, al mes d'abril ja tens ombra, mentre que de l'altra manera arribes a principis de juny i encara no en tens". Joan d'Arandes va més lluny i és partidari de no esporgar: "Un plataner no requereix esporga, a la banqueta del canal no els esporga ningú i estan perfectes", diu, i insisteix en la decisió de triar l'arbre correcte pel carrer correcte. "Si poses un plataner en un carrer que no hi cap, clar que l'hauràs d'esporgar".

Passeig Moragues de Castelldans.

Segons aquest professor, el fet de no esporgar permet mantenir els depredadors de les plagues i fa innecessària l'aplicació de pesticides i químics. Bellvís, Linyola, el Palau d'Anglesola, Vallverd, Mollerussa, Tremp o Agramunt són alguns dels ajuntaments que D'Arandes assessora i defensa que allí els arbres "estan fantàstics". Admet, això sí, que són decisions poc populars: "per tots els alcaldes que han fet aquest canvi ha sigut traumàtic el primer i el segon any, però després tothom s'hi apunta". L'únic inconvenient són les fulles a terra, una imatge habitual unes dècades enrere. "Una fulla a terra no fa brut, fa tardor" és el lema que D'Arandes repeteix a les conferències que fa.

Cabús també recorda que "quan érem petits ens colgàvem de fulles i ara n'hi ha que esporguen al setembre per no deixar-les ni caure". "A diferència del CO2, les fulles seques no són contaminació, però el CO2 no el veiem i no li donem importància", diu el tècnic de Talma, i D'Arandes rebla: "El planeta depèn de nosaltres, si no plantem les suficients espècies vegetals per tornar a fixar el carboni que hem emès amb les combustions de fòssils, no hi ha marxa enrere, ens n'anem a la merda, i no s'ha trobat cap giny capaç de revertir el canvi climàtic, només n'hi ha un: la fotosíntesi".