Els que heu llegit els articles dedicats als oficis antics segurament deduireu que la nostra comarca, dura i eixarreïda, ha tingut bons emprenedors i mala fortuna. Avui, per acabar, recordarem un quants oficis més. Un motor de creixement foren els molins d'oli. Costa de creure, però a començaments de segle a les Borges hi treballaven 62 almàsseres, la majoria, però, utilitzant premses de barra. Al nostre poble a mitjan anys 50 xafaven olives 13 trulls, entre tals les cooperatives i l'emblemàtic cal Chicó. Aneu sumant: a l'Albagés 8, a Torregrossa 5 i a la majoria de pobles 4: Arbeca, l'Albi, l'Espluga, la Granadella, Juncosa, Vinaixa... ben bé 80, que generaven un broll de riquesa.

Continuem. Un artesà indispensable era el baster, que agafa el nom del bast, la peça de cuir que es posava al llom dels animals de càrrega. Les mules necessitaven els seus guarniments: cabestre, collar, sofra, reculants, ventrera, regnes... fou un ofici molt valorat. Els pagesos d'Arbeca presumien de tenir-ne 6.

Punt i a part era el ferrer del poble, tasca de bona llavor... almenys pel que fa a fructificar cognoms. A Lleida hi ha 4.900 persones que porten el cognom Farré, és clar que a Tarragona tenen 6.500 Ferré, i a les Illes no es moquen amb mitja màniga: els Ferrer són 11.500. El cognom Farrerons no ha gaudit de tant èxit: a tot Catalunya som uns escassos 490. Tornem al que ens ocupa. El poble més ben proveït de ferrers era Arbeca, amb 5. A Castelldans, les Borges i Juneda únicament 4, però, per alguna raó per a mi desconeguda, els 8 serrallers que hi havia a la comarca treballaven a les Borges.

Ara anem a comprar. A molts de nosaltres ens enviaven a una de les 12 vaqueries de les Borges proveïts amb la típica lletera, que encara conservo plena de bonys, com també el record del sabor de la llet i el de la nata que sobrenedava temptadora. Com oblidar-ho? No teníem cap supermercat... ni tampoc coneixíem aquesta paraula. La gent comprava als ultramarinos, als colmados i als colonials, que tot és el mateix, ja que originàriament aquest establiments venien productes d'ultramar, com el cafè. La pràctica comercial va fer que amb el temps ampliessin la seva oferta fins a convertir-se en supermercats de proximitat d'agradable tracte familiar. En paral·lel van créixer les anomenades tendes de comestibles: a les Garrigues en sumàvem 75, a més de 45 carnisseries, 15 cansaladeries, 10 peixateries, quasi 70 fleques, una vintena llarga de bodegues... i solament 6 verdureries.

Finalitzem, companys, amb una honorança als mereixements dels nostres avantpassats, veritables emprenedors, que van concebre el coratjós salt cap a la renovació econòmica confiant en la llei del sentit comú. Gràcies a ells van sorgir a la nostra comarca unes importants variacions ocupacionals en els ja obsolets oficis manufacturers i d'habilitat. També és de justícia sumar-hi el mèrit del pagesos que, arriscant-se, van descartar l'humil garantia de la vinya i de l'ordi per implantar el que foren innovadores incògnites: fruita i granges.