Un dia de tants, en un parc o una plaça qualssevol del teu poble, apareix un desafortunat cartellet que dicta: "Prohibit jugar a pilota". Que sí, que la gespa es fa malbé, que pot causar molèsties als veïns, que no és un lloc adequat... La causa és defensable, almenys mentre se segueixi amb un mínim de coherència (és curiós com algunes activitats fan tant mal a la gespa i altres passen sense pena ni glòria pel mateix lloc). I et comences a qüestionar quina gestió fem (o ens fan) de l'espai públic. Quines són les prioritats d'uns i altres. Que per què cada cop tenim més zones per a tot on no s'hi pot fer res, i tantes zones específiques que demanen a crits que se les tingui en compte més enllà del dia que un senyor amb un càrrec hi talla una cinta d'inauguració. Que com pot ser que el terra d'un parc infantil estigui ple de vidres trencats durant dies, o que hi hagi solcs mal cuidats davall dels gronxadors, que quan plou esdevenen tolls infranquejables. I així tenim parcs infantils, zones d'exercici i pistes d'esports a mig camí de la deixadesa.

Es pot aplicar mesures perquè una pilota mal adreçada no vagi a la carretera, es pot buscar la manera que causi les mínimes molèsties als veïns, es pot crear llocs alternatius als de gespa i es pot habilitar més zones urbanes lliures de trànsit. I sobretot també es pot preservar els espais que ja tenim. Però prohibir és més fàcil.