Fa quinze dies vam fixar la nostra mirada sobre l'herba de la llanceta i l'esparbonella, espècies del gènere Sideritis, que pel seu interès etnobotànic bé es mereixen ésser examinades amb deteniment. No voldríem pas menystenir el Teucrium polium, atès que també és una planta de floració estival, relativament poc coneguda, que apreciem de forma molt especial. Així doncs, sens pensar-ho ni un moment, hem decidit consagrar-li aquesta aproximació, amb l'objectiu que totes aquelles persones que la desconeixen puguin descobrir-la i d'aquesta manera contribuir a fer-la un xic més popular. Per a tots aquells que ja la coneixeu, esperem aportar alguna dada o curiositat que us ajudi engreixar tot allò que ja sabeu.

Per començar, convé remarcar que es tracta d'una espècie utilitzada des de temps remots i que ocupa un lloc de privilegi en el sistema etnomèdic de l'antiga Pèrsia. En aquest sentit, està sobradament documentat que els antics habitants de l'actual Iran empraven el Teucrium polium com a antiespasmòdic, antihipertensiu, antibacterià, antiinflamatori, antidiabètic i antireumàtic, així com per combatre el mal de panxa i les diarrees, ateses les seves innegables virtuts carminatives. En aquelles contrades és anomenat kalpooreh o calpoureh i la seva utilització ha perdurat fins a l'actualitat, estenent-se a d'altres països, com Kuwait, l'Aràbia Saudita, Qatar o l'Afganistan. Atesa aquesta condició de panacea en la tradició remeiera oriental, els científics estan estudiant en profunditat els efectes dels components i principis actius del Teucrium polium, com per exemple el cirsiliol i el poliumoside, per tal de contrastar la seva activitat farmacològica i cercar possibles aplicacions en teràpies mèdiques.

Però centrem-nos en l'etnobotànica ultralocal. Tal com adverteix Pius Font i Quer, el pare de l'etnobotànica peninsular, estem davant d'una planta summament variable, amb moltes subespècies diferents. A les Garrigues, pel cap baix i sense gaire dificultat, hom pot trobar-hi fins a quatre varietats distintes: Teucrium polium subsp. aragonense (timó d'Aragó), de flors verd clar intens; Teucrium polium subsp. aureum (timó groc), de flors grogues; Teucrium polium subsp. capitatum (timó blanc), de flors blanques-grisoses ; Teucrium polium subsp. gnaphalodes (timó llanut), de flors porpres; i finalment, Teucrium polium subsp. polium (la zamarrilla dels castellans), de flors verd pàl·lid. Totes elles proliferen en la brolla calcícola, envoltades de romer, timó, xipell, espernallac i sideritis. Com deia Font i Quer, és ben veritat que "la diversitat de formes del timó ver (Teucrium polium) es infinita, i el seu estudi, tant complicat, que el propi Linné ja en demanava una revisió a fons d'aquest tipus complex" (10a ed., p. 651).