Mesos enrere, els jutges em sorprenien gratament per la seva prudència i imparcialitat, el profund raonament de les seves decisions i l'escrupolós resguard dels drets de les persones. Ara m'adono que han canviat a una pèssima radicalitat. En les darreres setmanes s'han produït gravíssims atacs a la llibertat d'expressió, s'ha conculcat el secret de les comunicacions i, emparada en una dubtosa legalitat, s'ha detingut alts càrrecs de la Generalitat. En ser qualificats de nimis, han validat les lesions patides per centenars de persones que exercien l'irrenunciable dret de vot. En una barroera martingala, un alarmant abús de la fiscalia que ratlla la prevaricació, han intimidat més de 700 alcaldes amb penes de presó amb la sola finalitat de fer-los desistir dels seus plantejaments polítics. Finalment, han complert les seves amenaces empresonant els "Jordis", els dirigents de l'ANC i Òmnium.

Tot plegat, ens trobem davant reiterades atrocitats jurídiques organitzades per les estructures judicials i fiscals. En tot Catalunya, només un sol jutge s'ha atrevit a desafiar l'omertà ordenada per l'oligarquia judicial i investiga unes poques de les incomptables vulneracions dels drets fonamentals. La resta han optat per la inacció o s'han llençat a la temerària persecució de persones i entitats amb l'única pretensió de trepitjar pacífics ideals polítics. Quin bé jurídic protegeixen, aquests jutges? Exaltats i extremistes, en alinear-se amb el poder executiu, els jutges destrossen la inviolable separació de poders i perverteixen l'estat de dret. Quan deixen d'impartir justícia i es transformen en justiciers ultradretans, en voraços depredadors de la llibertat individual i col·lectiva, llasten la confiança de la ciutadania vers tot el sistema legal. Els jutges han oblidat que, sense seguretat jurídica, no existeix ni la legalitat ni la democràcia que diuen protegir.