M'acostuma a enrabiar bastant el sense sentit, la hipocresia o el doble joc aquell pel qual, com a zona productora agrària i ramadera, hem escoltat infinites queixes de lo malament que es paga la fruita al productor mentre comprem patates de França, que al súper són més barates.

No és que no tinguin raó les persones que es dediquen a l'agricultura i la ramaderia a la nostra zona, però no pots anar queixant-te d'un model econòmic que genera relacions socials i econòmiques injustes mentre hi contribueixes diàriament amb el teu consum.

I ja no accepto excuses. Perquè tothom que vol sap que les ametlles que vénen de Turquia són més barates perquè als productors encara els hi han pagat menys que als d'aquí. Perquè si compréssim farines d'aquí, els pagesos podrien vendre el seu gra a un millor preu.

Però també tothom que vol sap que si vull una fruita laxant, puc menjar taronja o móres, que tenen més del doble de fibra que el kiwi.
Perquè si vull continuar consumint cafè, sucre o qualsevol altre producte que no es produeix aquí, ho puc fer amb comerç just o amb aquell altre comerç que paga misèries a les productores (ep! Era això del que ens queixàvem, no?).

I em posa molt nerviosa que, malgrat tot això, continuem essent tan hipòcrites de jugar dues cares en un mateix sistema econòmic. Perquè qualsevol queixa que puguem emetre, quedarà invalidada per les nostres accions.