M'omplen d'orgull aquells pobles que, com el meu, reben els convidats a la festa major amb llaços grocs a cada entrada de poble. Perquè fins i tot els dies de festa major és important que recordem que alguns acumulen, injustament, molts mesos lluny de casa seva.

Que en la situació d'excepcionalitat en què ens trobem com a país (sí, he dit país, perquè a Arbeca també en formem part d'aquest país), em semblen actuacions de molta dignitat aparèixer amb fotos de les exiliades i preses o escriure el seu nom al terra dels carrers.

Segurament molts pensaran que són accions que no ens aporten res, que no ens fan avançar. Però ens serveix per mantenir ben despert el record del moment que vivim, alhora que és un reconeixement cap aquelles persones que estan patint les conseqüències d'haver intentat actuar d'acord amb uns valors democràtics.

A més, per sobre de qualsevol pronòstic, resulta que també serveix per veure com l'statu quo, el poder constituït, s'enutja i tremola davant un moviment que no pot controlar.

Si al meu poble, hi hagués una llista negra amb els noms i cognoms d'aquelles persones que han tingut la decència de denunciar que estem vivint situacions d'injustícia i de vulneració de drets polítics, si us plau, voldria formar-ne part. Però bé, això segur que a ple segle XXI, en un poble tan modern i avançat com el nostre, no passaria mai.