La colla, aquell grup de gent heterogeni que ens acompanya, en alguns casos des de la llar d'infants, en altres d'ençà que començàvem a sortir a la fresca a les nits d'estiu. Sigui com sigui, és aquell grup de gent que ens ha vist créixer, amb qui hem ocupat les places del poble, hem arribat amb bicicleta als pobles veïns i amb tren a la platja.

Els que hem estat alguns anys vivint a ciutat, ens hem adonat que, allí, no hi ha res que s'hi assembli. A les ciutats pots tenir molts cercles d'amics diferents (i molt bons amics): la classe de l'institut, la gent amb qui compartim gustos musicals, els col·legues amb qui cada Sant Joan fem la revetlla... Molts grups d'amics, però cap és la colla. També ho saben aquells de ciutat que venen a passar l'estiu. Als nostres, seus, pobles on es troben amb la "colla del poble".

La colla no són deu o quinze persones juntes, sinó que és una unitat més enllà de la suma de les seves parts. És aquell territori sense lleis on tot allò divertit és possible. Aquella casa sense totxos on saps que sempre pots tornar. Aquells amb qui no cal dissimular ni fer veure res, perquè fa temps que et van acceptar tal com ets.

És sentir-te part d'aquesta unitat el que ens arrela als pobles. Tant els que hi hem nascut i crescut com pels que hi passen els estius. Així sí, benvinguts els sopars a la fresca i les nits de festes majors!