Avui us parlo d'un lloc que diuen que és dels més aïllats i menys comunicats del món. On els pobles viuen amb ritme tranquil el creixent despoblament i la fuga de la gent jove cap a les ciutats. Una població que rep resignada el que es decideix des de la capital -lluny en quilòmetres i en mentalitats. Població bel·licosa que tot i no semblar organitzada, ha estat prou tenaç per resistir el seu sotmetiment a interessos externs.

Un clima inhòspit i extrem: a l'hivern fa molt fred i a l'estiu t'has de refugiar del sol que crema. Hi ha poc per fer i molt temps per avorrir-se.

Les principals activitats econòmiques són la ramaderia, la mineria i el turisme. No parlo, doncs, de les Garrigues, sinó de la Patagònia. I el fet de ser un territori aïllat és el seu principal reclam turístic.

A tots els turistes que van a viure l'experiència d'aïllament de la Patagònia, jo els invitaria a gaudir (o patir) estar veritablement aïllats, que vinguin i s'instal·lin a qualsevol dels pobles de les Garrigues. A diferència de la Patagònia, podran descobrir què vol dir que sense transport privat quedis totalment aïllat de la universitat, de l'aeroport, de l'hospital, de les zones comercials o del cinema.

Perquè la sensació d'aïllament pot anar en relació a les hectàrees no urbanitzades; però també al difícil accés als serveis que necessites per sobreviure el dia a dia.