El 12 de setembre es va jugar a Borges un partit amistós de bàsquet entre el Barça i el Partizan de Belgrad. Segurament és l'esdeveniment basquetbolístic més important al poble des que al mateix poliesportiu Francesc Macià ens van visitar ni més ni menys que els Harlem Globetrotters, ara deu fer uns 25 anys, en una fita que encara no m'explico com va poder passar. Al partit del Barça jo no vaig poder assistir-hi, però per sort el retransmetien per televisió, a Esport 3. Així vaig poder començar a conèixer les cares noves del Barça, veure els meus nebots, encarregats de passar la mopa als temps morts, i de passada escoltar què deia de Borges el comentarista, el tan llegendari com carrincló Jordi Robirosa. I segons ell, és clar, a Borges fem molt oli i molt bo. Ho va repetir tres o quatre vegades, perquè a Borges de tota la vida fem bon oli. El fèiem quan van venir els Globetrotters, el fem ara i quan per Barcelona a la gent li dius que ets de Borges, "ah, bon oli allà, eh". La gent de fora es deu imaginar que els més de 6.000 habitants del poble ens dediquem en exclusiva a la producció oleica. I sí que es fa bon oli aquí, però... No fem res més? Val a dir que en Robirosa també es va recordar que fa set anys vam tenir tot un equip campió d'Espanya de tennis taula. I té mèrit que ho sabés, perquè si busques el club a la Viquipèdia, en lloc d'aquesta dada hi trobes, per tota informació, el següent text: "El Club Tennis Taula Borges és un club de tennis de taula de la ciutat de Les Borges Blanques, Garrigues". Uau. Sí, a Borges es guanyen lligues estatals i hi passen moltes més coses importants de les quals jo no em dec assabentar perquè visc a Barcelona, i l'esforçat servei de premsa de l'Ajuntament només pensa a informar la gent del poble, que per alguna cosa són els que voten, i s'oblida de que potser estaria bé que fora de casa se'ns conegués per alguna cosa més que per fer oli.