Fa anys que es parla de la racionalització dels horaris per tal de facilitar la conciliació de la vida familiar i la laboral. Darrerament també s'ha comentat la possibilitat de tornar a adaptar l'hora oficial a la real, o sigui a la solar, donat que el pretès estalvi energètic que es produïa amb aquesta mesura no s'ha pogut demostrar amb claredat. Els parlaments europeu, espanyol i català han creat comissions d'estudi que intenten consensuar una posició comuna per tal de fixar unes normes que, sense provocar gaire enrenou, permetin assolir l'objectiu de la conciliació i també el de reduir els impactes ecològics i energètics que puguin provocar aquestes mesures. Sembla que, en general, tothom hi està d'acord donat que, aparentment, no hi ha discrepàncies polítiques ni ideològiques, tot i que sí que hi ha interessos econòmics i territorials diferents que fins ara no han permès adoptar una posició comuna.

Reconec que aquest debat té diferents implicacions i que no tot és blanc o negre, però al meu entendre no només s'hauria de plantejar en els termes fins ara exposats, sinó que també s'ha d'entrar a considerar els horaris de les activitats culturals, així com de l'oci i del lleure, sobre les quals les administracions locals, les entitats i la societat civil podem fer alguna cosa.

Crec l'hora oficial ha de ser, tot l'any, la solar i a tota la península Ibèrica seria el de Greenwich sense modificació en funció de les estacions.

Quant als horaris de treball, excepte en les activitats que no ho permeten, s'haurien de poder acabar, com a màxim, a les sis de la tarda. Els horaris dels serveis públics s'hi han d'adaptar i les empreses i administracions ho han de facilitar.

Ara bé, les activitats culturals, esportives, d'oci o de lleure, així com les programacions prime time de les televisions, han de finalitzar abans de les 12 de la nit. Ja sé que les noves tecnologies permeten accedir a continguts de tot tipus a qualsevol hora, però llavors ja és la persona mateixa qui decideix, sense afectar la resta de la ciutadania.

He dit abans que en el terreny local i de les entitats cíviques o socials, es pot ajudar a racionalitzar els horaris sense esperar que es preguin decisions en altres àmbits. Per sort, la major part de les activitats a les quals acudim els ciutadans estan organitzades pels ajuntaments, consells comarcals, associacions, clubs i entitats diverses. I aquí sí que s'hi pot incidir programant aquests actes en horaris més convenients. És cert que algunes activitats d'estiu o de festes majors poden i han tenir un petit marge, però en una societat que es considera moderna i avançada no és normal acabar actes a les 7 o 8 del matí.

Des de fa uns anys observo que en programes de festa major de tot tipus de pobles i ciutats s'anuncien actes d'un dia en concret per iniciar a les dues, les tres o quatre de la matinada del dia següent. Això no és cap crítica, ja que "qui estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra", però aquesta mena de cursa que es va iniciar fa anys per veure qui acaba els actes més tard, no ha aportat res positiu a la societat ni als que hi participen i sí, en canvi, inconvenients i maldecaps que malauradament molta gent han patit.

Per reconduir aquests horaris cal un pacte entre les administracions locals, les associacions i les entitats, ja que la decisió hauria de ser conjunta i aplicar-la progressivament. Si no és així, ningú vol ser el primer de començar, ja que sembla que això li podria perjudicar les expectatives d'assistència, però si s'aplica arreu de manera coordinada, els beneficis seran per a tots.