Mariano Rajoy no té cap proposta per a Catalunya. Va dir que tot això del procés era cosa de la crisi i un caprici dels polítics catalans i es va equivocar. Va pensar que el 9-N no es faria i va errar. Va pronosticar que el 27-S la gent donaria un cop de porta a l'independentisme i es va quedar amb un pam de nas. Ara ja no les té totes i ha enviat els jutges i la Guàrdia Civil a instruir una "causa general" que passa, fins i tot, per interrogar i mirar d'espantar qui ha fet feina per un referèndum pactat, com és el cas del president del Pacte Nacional pel Referèndum Joan Ignasi Elena. En aquest context és important la unitat i, baixant al nostre nivell comarcal, és important que els ajuntaments, i singularment els alcaldes, no es facin enrere.

Segur que molts d'ells (i d'elles) a hores d'ara deuen tenir por i pensen que si deixen locals per a l'1-O o posen l'ajuntament a disposició de la Generalitat perquè els seus veïns puguin votar, els poden inhabilitar i això pot acabar amb algunes carreres polítiques més o menys prometedores i ben remunerades. Però arribats a aquest punt estem en un context de caixa o faixa. El PDeCAT, que ja té prou problemes, ERC, que ha fet de l'independentisme el nervi de la seva acció política els darrers trenta anys, i la CUP, que va fer acte de presència amb aire revolucionari, ja no tenen cap sortida honrosa. El govern espanyol ha decidit jugar-se-la al tot o res (o derrota total en forma d'independència o forta repressió i tallar el "problema" per una generació) i això obliga el sobiranisme a fer pinya. Això vol dir ser molts, centenars, milers de regidors i alts càrrecs per encarar la causa general i actuar amb moral de victòria. Cap polític sobiranista ha demanat mai el vot advertint que tot ho supeditava al càlcul personal i cap ha tingut en els darrers anys indicis que tot plegat es resoldria de forma pactada perquè, tard o d'hora, l'Estat s'asseuria a parlar estovat per les manifestacions. Ara, per tant, toca no fallar.