Reportatges
Guerra a l’‘adoquí’
Aquest tipus de material, d’una gran robustesa, es va menester per empedrar carrers a la postguerra i aquí va proliferar el sistema anomenat de mosaic. En els darrers anys, a les Borges han anat desapareixent arran d’actuacions urbanístiques
Per Ramon Queralt
Una història arbequina darrere de la icona
Bombardeig. Una de les imatges més icòniques de la Guerra Civil és la que va fer Agustí Centelles després del bombardeig de Lleida del 2 de novembre de 1937, en què apareix una dona plorant la mort del seu marit. Tots dos eren d'Arbeca, Maria Riu i Gabriel Pernau. Des del 2 de novembre de l'any passat, aquesta i altres imatges dels dos rodets que va fer Centelles dels efectes d'aquell atac aeri es poden veure al Museu Morera, que ha prorrogat l'exposició fins al 4 de febrer.
Per Miquel Andreu
Reunions de poble, un espai on retre comptes
Són pocs encara els pobles on es convoquen assemblees de balanç de l’acció de govern, que sovint queda confinada únicament als plens municipals, amb molt poca assistència ciutadana.
Per Miquel Andreu
La Generalitat excava al Soleràs la fossa més gran oberta a Catalunya
Guerra Civil. Un equip d'arqueòlegs i antropòlegs treballa des del 16 d'octubre en l'exhumació dels cossos enterrats el 1938 al cementiri vell del municipi, que poden ser un centenar. La majoria dels quals provinents de l'hospital de guerra que hi havia a la mateixa població i que acollia ferits de la batalla de l'Ebre.
Per Miquel Andreu
L'atemptat de Terra Lliure a les Borges Blanques, un abans i un després
Víctima mortal. La matinada del 9 al 10 de setembre de 1987, just acabada la Festa Major, els borgencs es despertaven sobresaltats per una forta explosió al centre del poble. Era un atemptat al Jutjat. El va reivindicar l'endemà Terra Lliure, però era diferent de tota la resta d'accions de l'organització: havia mort una veïna, que dormia a la casa del costat. Era la primera víctima mortal, i seria l'última, en la història d'aquest grup, que ho va qualificar de "lamentable error". Però cap comunicat podia reparar ja una tragèdia que va deixar una víctima innocent, un poble consternat i l'independentisme, que fins llavors havia anat creixent, desconcertat.
Per Miquel Andreu
Distàncies irreals
Quilometratges irreals. De petits errors en la senyalística de carreteres sempre n'hi ha, però a les Garrigues hi ha un tram molt concret on, curiosament, es multipliquen. Són un seguit de senyals a la variant de la C-233 a les Borges, que fan Arbeca i Lleida bastant més lluny del que són realment.
Per Miquel Andreu
Sumaríssim 1761, anul·lat
Expliquem el cas de Ramon Pons, víctima de la repressió franquista a l'Espluga Calba.
Per Miquel Andreu
Una arbequina solcant el cel
Raimunda Elias. Filla d'Arbeca, va ser la primera pilot de vol sense motor a Catalunya. Va viure en l'època de més popularització de l'aviació civil i recreativa, coincidint amb la segona República. Després de la guerra va continuar fidel a la lluita antifranquista des de Londres, on va morir l'any 2001.
Per Miquel Andreu
Objectiu: ‘acabar amb l’èxode rural per motius de gènere’
Any 2016 i encara hi ha persones que han assumit que, per viure amb llibertat, han de fugir dels seus pobles o bé quedar-se dins de l'armari. Així ho afirma la presidenta de Colors de Ponent, Sandra Calero, entitat de recent creació que s'ha marcat com a objectiu lluitar pels drets de les persones LGBTI i arribar no només a les ciutats, sinó a tota la realitat de la província. Impulsen mocions als ajuntaments, com el cas de les Borges Blanques, però creuen que la feina recau en els Consells Comarcals per tal d'aplicar estratègies conjuntes a tots els pobles, agafant de referència els plans de comarques que van una passa per davant, com Osona.
Per